Àrea 81

Estiu, platja: necessito llibres així que em poso les piles buscant els autors que m'agraden i durant l'any tinc abandonats.
I si, si torna l'estiu torna Stephen King! Aquest cop amb molta feina, tinc pendents tots els últims: La cúpula, Blockade Billy, Todo oscuro sin estrellas i 22/11/63, sumats a alguns anteriors que no aconsegueixo trobar i comprar.

Àrea 81 en concret, es el primer llibre editat a Espanya només per ebook, així que per menys de 2€ tens les 50 pàgines que componen el relat.

Vacances, adolescents, vodka, una gasolinera abandonada i un cotxe al estil Christine o Buick8.

Història molt curta (l’he llegida en dues hores), sense gaires explicacions ni detalls, sembla el preludi d’una obra més llarga, doncs el final tampoc es definitiu.

Es d’agrair una novel•la curta de tant en tant, doncs a vegades les més de 1000 pàgines resulten feixugues, i com els cotxes-monstre ja han sigut tractats en ocasions, queda com un conte més dels que es publiquen en pack en el llibres de recopilacions.

Apocalipsis

Per fi he pogut llegir el còmic d'Apocalipsis basat en la novel•la d'Stephen King.

Jo no en sé gaire de còmics, així que en la meva humil opinió diré que els dibuixos son impressionants, la història ben narrada enganxa i ens transporta a un món on pocs supervivents de la grip: El capità rodamóns comparteixen territori.

El bé (la zona lliure) i el mal (Randall Flagg i els seus seguidors) lluiten per seguir sobrevivint fins que la terra torni a regenerarse i la humanitat poc a poc torni a recompondres.

Publicada en 6 números per Marvel Còmics, ara podem gaudir de tots ells, i alguns extres, amb la edició recopilatori de tapa dura.

Rabia

El llibre més polèmic d'Stephen King ha sigut el primer que he llegit amb el meu nou Ereader d'Amazon.
Charles Decker, de 18 anys, entra a la classe amb una pistola i mata a la profesora, aganfant als seus companys com a ostatges. Mentre la policia decideix que fer, i els bombers desallotgen l'institut, Charles explica part de la seva infancia als seus companys i comença debats que fan que els seus companys comencin a fer sortir els seus caracters menys agradables.

Al acabarlo vaig dubtar, realment no veig clara la història i com afecta a tots els alumnes. Em trobo en la situació de Ted Johnson i no entenc el meu final.

Llibre ràpid de llegir i bastant light, tampoc es un dels millors del autor, pero m'encuriosia el fet que durant uns anys, el propi autor, prengués la desició de deixar de vendre'l.
Segons la història, no he pogut acabar de decidir si es una llegenda urbana o realitat, en els casos de joves que van matar a companys d'institut a USA, tots ells reconeixien haver llegit el llibre (tot i que fos publicat al 1977 i els actes no es van produir fins als 90) i fins i tot alguns en tenien l'exemplar a la taquilla.
Al saber'ho, Stephen King va demanar que el llibre es retirés de totes les botigues  i no va deixar que se'n fes cap adaptació al cinema. 
A dia d'avui la historia es pot comprar a qualsevol llibreria, pero a USA està descatalogat desde 1996.

Dolores Claiborne

1992. Editorial Debolsillo. Primera edició 2009.

Publicada al 1992, Dolores Claiborne narra la seva pròpia història al ser acusada de la mort de Vera Donovan, la seva jefa durant anys.

Dolores comença a relatar la seva vida: el matrimoni amb Joe, els maltractaments, el neixament dels seus tres fills, els abusos sexuals a la que el pare somet a la filla gran, com comença a treballar amb Vera, com mata al seu marit, i com mor Vera (tot i no ser'ne ella la culpable).

Un relat dur, difícil i que no enganxa gaire, tot i la importancia de tots els temes que es tracten i de la força que té Dolores explicant els seus propis sentiments.

Si us interesa veure la pel·lícula, es diu Eclipse Total (no confondre amb Desafío Total).

Els ulls del drac

Durant aquestes festes, he pogut treure temps per llegar un llibre que feia temps que esperava sobre la rapissa de l’habitació.

Els ulls del drac (The Eyes of the Dragon) es una novel·la d’Stephen King publicada al 1987, que no tracta ni de monstres, ni de ens estranys, sinó d’un rei, el mag de la cort, i els seus dos fills.

La historia succeeix a Delain, a una edat mitjana fàcil d’imaginar. 

El narrador sembla haver estat allà però no es cap dels protagonistes, i sol dirigir-se a nosaltres amb frases com: això deixo que ho decideixis tu, o t’ho pots imaginar.

Primer ens presenta als cinc personatges principals: el rei Roland, la reina Sasha, els prínceps Peter i Thomas i al conseller real, i mag, Flagg.

Flagg, que vol acabar amb la monarquia, aconsegueix matar a Sasha sense que ningú sospiti, al part del seu segon fill.
Quan Roland mori, Peter serà un rei magnífic, que no seguirà els consells del mag i segurament el desterrarà, però matar a Peter seria massa difícil sense deixar pistes, així que crea un pla per treure’s de sobre als dos personatges.

 

Imatge de Maximiliano Baratero. 

Thomas mai a sigut el fill preferit, va malament en els estudis, el seu físic no es agraciat ni àgil i no es gaire fi, i tot i ser una copia bastant exacte del seu pare, Roland prefereix a Peter perquè s’assembla a Sasha, intel·ligent i fort, guanyador en tots els esports que practica, bondadós.. així no es difícil que Thomas odiï al seu germà per ser sempre a la boca del seu pare.

Matar a Roland i deixar totes les pistes a l’habitació de Peter fa que aquest sigui condemnat a viure la resta de la seva vida a la torre de l’Agulla i Thomas, que encara no té 15 anys, es transforma en rei, deixant que el seu màxim conseller sigui Flagg, i es clar, les coses per al poble comencen a anar cada cop pitjor.

Si hi ha una revolta del poble, si Flagg aconsegueix el que vol, o si tot acaba bé, es el que haureu de descobrir vosaltres.

Una lectura ràpida i senzilla, ben explicada i ordenada, que recorda a molts contes èpics que hem llegit o vist a les pel·lícules.

Duma Key

Fa temps que no comento cap llibre del Stephen i potser penseu que ja no tinc material per comentar, però el fet es que estic llegint Duma Key i m'està costant molt.
Tinc llibres més antics per comentar, que vaig llegir fa temps, però com estic encallada llegint aquest voldria acabar-lo abans de tornar-m’hi a posar.

El dia 3 d’Agost vaig quedar a Sitges amb un amic per fer una mariscada i em vaig endur el llibre per distreure’m al tren. Vaig llegir una estona i al arribar vaig anar a un bar a esperar i vaig seguir llegint. El cambrer es va acostar i em va dir: Que? Està interessant? I vaig respondre: Doncs la veritat es que de moment no gens, no m’està agradant i es molt anguniós.

Al final vaig tancar el llibre i vaig estar parlant amb el cambrer de com es prepara un bon gintònic. Després d’això vaig passejar el llibre per Andalusia sense obrir-ne ni una sola pàgina, i al tornar a la rutina vaig decidir tornar-ho a  provar. 

Ara estic arribant a la meitat, i el llibre s’ha tornat més interessant, però no enganxa gens. Pot tenir a veure en que aquest té un estil semblant a la Historia de Lisey, del qual no he passat mai de la pàgina 10, o potser es perquè la història no té lloc a Maine...

M’agradaria acabar-lo perquè en tinc 3 més esperant-me, però d’entrada ja us puc dir que la crítica d’aquest llibre no serà gaire bona, tot i que diuen que es una de les millors novel·les. 

Blaze

2010. 1ra Edició de bolsillo. Richard Bachman

Un dels últims llibres d'Stephen King, bastant curt i que es llegeix amb facilitat.

Es tracta de Blaze, un noi enorme pero no gaire inteligent.
El seu amic George mor en una baralla, pero Blaze segueix parlant amb ell mesos després.
Habien preparat un cop perfecte: segrestar al bebé dels Gerard, una família milionaria, i demanar un rescat.
Pero, es clar, ho havia planejat en George no ell, i ara ha de recordar tots els punts clau i posarlos en práctica.

Un cop segrestat, comença una persecució policial on, en Blaze cada cop estima més el nen, i la seva situació és cada cop més negre.

La história enganxa força, cosa que fa que molestin bastant els capitols intermitjos on t'explica la vida de'n Blaze de petit, sobretot al final de l'obra.
Així que ja saps: tels saltes i quan acabes la história tornes enrere i els llegeixes.

Al inici del llibre trobem un anexe que ens explica que el llibre es dels escrits per Richard Bachman, i com, a la mateixa vegada que escribia amb els dos noms, un tenia tant èxit (King) i l'altre no (Bachman).
Fins que el van descobrir :)

Un llibre interesant, pero no destacable per sobre d'altres.

La Cúpula

Stephen King publica nou llibre, i ara, amb tot el boom de reds socials, què millor que poder començar a llegir l'obra abans de que surti al mercat?

A facebook podem fer'ho.

El llibre (com a mínim el de Facebook) comença amb uns mapes del poble i la relació dels personatges que es troben aquell dia per les zones afectades.

36 págines on començar a fernos idees del que ens trobarem.

Per la meva part, dir que començo a estar farta d'esperar que debolsillo (o potser es que al FNAC no els tenen...) tregui les edicions dels nous llibres (Duma Key, Blaze) així que es possible que.. tot i que no em convenç, comenci a formar part dels lectors de tapa dura.
(Rectifico a Duma Key)

Cujo

Editat el 1981. Edició de bolsillo de 2003

Podria dir que es un dels meus llibres preferits del Stephen (juntament amb tants d'altres), pero aquest va ser realment engoixós.

Comença explicant la vida d'un poblet i les seves families. La familia Trenton i la familia Cambers.
La familia Cambers té un SanBernardo al que un dia el mossega un rat-penat portador de la rabia.
Per altre banda la familia Trenton (pare, mare i nen) no passa pel seu millor moment. Ella ha enganyat al marit, el nen no pot dormir pensant que se'l menjarà un monstre del armari i el marit, distant a totes aquestes problematiques, està sumergit en la feina.

Arriba el dia que el marit ha de marxar a NY per feina i la dona (que es diu Dona) decideix anar a veure a la familia Cambers amb el nen.
Allà queden atrapats dins del cotxe, amb Cujo vigilant-los molt d'aprop per matarlos al mínim moviment, durant 4 dies, fins que el marit torna del viatge i els troba just quan ...

Es un dels llibres que et manté més en neguit, pateixes per la situació i necesites que s'acabi per poder continuar la teva vida sense por.
Tota una experiéncia.

El misterio de Salem's Lot

Ja feia dies que no comentava cap llibre, i es que haig de dir que, després del desastre de l'estiu, no m'atreveixo a començar la Historia de Lisey (ni cap altre).

Pero, per recomanar, puc recomanar llibres que he llegit amb anterioritat i aquest es el cas de Salem's Lot (siusplau no mireu la peli!).

Edició debolsillo, 2004

Doncs tot comença quan el protagonista torna al poble on va viure de petit per escriure una novela i conseguir acceptar alló que va pasar a la Casa dels Marsten. Pero resulta que la casa torna a ser habitada, ara per un foraster que ha obert una botiga d'antiguetats al poble.

Alla on no passa mai res, un bon dia apareix un gos mort clavat a l'entrada del cementiri.
Al dia següent dos germans desapareixen sense deixar rastre.
Dos nits després el borni (he buscat la traducció de "tuerto" i es el que m'ha sortit) no va a treballar.
Pero tots Ells tornen.. Ells... els nous habitants del poble..

El llibre es força amé tot i que hi ha algunes parts una mica pesades. Una historia de vampirs i de com 4 veïns intenten fer front al problema tot i que cada cop Ells en son més i ells (el prota, un cura, un nen i un profe de literatura negre) no poden amagarse.

El Juego de Gerald

Stephen King, Editorial debolsillo, 2004

Cada cop em costa més trobar els llibres que em falten de King, així que quan vaig veure que a les estanteries del FNAC els quedava un Juego de Gerald el vaig comprar sense pensarm'ho.

Després de Ojos de Fuego i de la experiencia amb els Tommyknockers, vaig agafar la nova compra.

He de dir que encara no he pasat del 3 capítol i no se si ho faré perque cada cop que agafo el llibre m'adormo. Aquest es el primer factor negatiu.
El segon es: si en el llibre només hi surten dos persones i una es mor al primer capítol i la segona està lligada i no pot demanar ajuda... ha de estar molt ben escrit per no aburrirme explicantme les coses que pensa la que esta lligada.. I clar no ho podré comprobar fins que no deixi de dormirme.

La questió que no se si ho podré intentar o pasaré a "La historia de Lisey" que per cert es "debolsillo" pero es més gran de tamany cosa que m'empipa bastant.

Pel que veig en opinions a foros "El joc que m'adorm" a tothom li sembla lent, encara que per gustos, colors!

Ojos de Fuego

Doncs aquest es el llibre que vaig decidir obrir després del fracas dels Tommyknockers.

Llibre que ja vaig comentar comença explicant la historia de dos fugitius pare i filla buscats per una branca del FBI, la CIA: la Tienda.

Tot comença perque el pare i la mare quan son joves participen en un experiment d'una droga alucinogena per guanyar 200 dolars. Sembla que els únics que no tenen efectes secundaris greus con ells dos als que deixen marxar sota una vigilancia mínima.
Pasen els anys i es casen i tenen una filla, i aquesta neix amb uns poders encara més forts que els dels seus pares.
Un dia la nena marxa a casa d'una amiga, i els de la Tienda pensen que vol fugir i maten a la mare, i capturen a la nena. El pare consegueix salvar a la seva filla i aquí comença el llibre, fugint, sempre fugint perque no els capturin per tancarlos i convertirlos en rates de laboratori.

Em va enganxar moltissím, et trobes en aquelles situacions de ARG!!! me'l vui acabar ja!! vui saber el que pasa!! i quan l'acabes penses: ostres.. podria durar més :)

M'agrada com els veins de les gallines, que els agafen fent autostop, els ajuden, i el personatge Rainbird que es superdolent.

Imatge de la película

Tommyknockers

Escrit al 1987, tinc la primera edició de gener de 2003, Editorial deBolsillo.

Doncs aquest es un dels mitjos llibres que m'he llegit i es que, tot i que el vaig començar a llegir el novembre de l'any pasat, llegides 200 pàgines no m'enganxava.
Ara a l'estiu vaig decidir acabarlo, peró he de dir que he arribat a la página 500 i segueix sense donarme alló que em donen altres llibres, així que l'he tancat, li he tret el punt de llibre i quedarà a la estanteria com la primera obra no acabada del Stephen.
Potser hauré de mirar la peli per saber si realment l'argument acabava valent la pena.

Troben una nau enterrada en un bosc i a partir de llavors els habitants de poble comencen a tenir mutacions i telepatía. Comença una serie de accidens i morts amb un, segons diu, sorprenen desenllaç.

Just After Sunset

Sembla que encara tindrem un altre regal per als nostres ulls i pensaments, doncs segurament a finals d'any publicaran Just After Sunset recopilació de 13 relats del mestre del terror que de moment només ha sigut publicat en anglés.

Under the Dome

El novembre d'aquest any tenim un bon regal de Stephen King, que publicarà el llibre "Sota la cúpula".
El llibre, de 1120 pàgines, explica la historia d'un poblet de Maine (que otra cosa sino) on un dia apareix una gran cúpula que impedeix que ningú entri ni surti del poble.

Esperarem impacients.

Ojos de fuego

Per Sant Jordi, (ja se que fa molt i que no tinc vergonya pero he estat una mica liada: en dos setmanes acabo la carrera!! i m'estic treient els carnets A i B de conduir) la meva germaneta i el seu marit em van regalar aquest llibre, en edició deBolsillo per no variar :)

Encara no l'he començat (mentida m'he llegit unes págines pero ara amb la calor... em fa mandra llegir) pero té molt bona pinta i espero poderlo comentar aviat.

Charlie es una nena de 7 anys piroquinética. Pot encendre petites fogueres o crear auténtics focs violents i aterradors. Pero... ¿quins poders tindrà quan creixi?
Sembla que li serà difícil saber'ho, doncs el servei secret nortamericà preten estudiarla i aniquilarla, com va fer amb els seus pares.

El retrat de Rose Madder

Stephen King publicada l'any 1995. Versió debolsillo.

Un gran relat que ens explica com una dona maltracada (Rosie McClendon) durant anys consegueix escapar del seu marit i troba en una asociació la ajuda de altres dones que com ella han sigut victimes dels abusos.
Un dia entra a una botiga de cuadres a comprar una pintura que descobrirá que es firmada per Rose Madder. Poc a poc el cuadre cobrarà poders creant una fantasia on Rosie començarà a viure una barreja de realitat i fició que l'ajudarà quan el seu marit la consegueix trobar.

Em va agradar sobretot per la aparició de personatges que apareixen a altres obres i per el món que crea perque Rosie pugui superar les seves pors.

Al final fins i tot la llegenda del Minotaure pot conseguir salvar a aquesta dona d'un marit que només vol venjança contra ella.

La expedición

D'aquest llibre de contes dividit en La expedición, la Abuela, El superviviente i La balada del proyectil flexible vui destacar sobretot el tercer relat curt.

Edició debolsillo, llibre escrit al 1985. Tercera edició en aquest format el 2004.
De fet aquest llibre es publica amb el nom de Skeleton Crew, pero en castellá es publica en dos llibres separats, La Niebla i Le Expedición

I el vui destacar perque es tant desagradable que les películes gore queden curtes al seu costat. Com podeu imaginar com a "superviviente" que es està perdut en una illa de 190x267 passes sense res de menjar. Només te llumins i cocaina.
Només...?
Com ja he dit es desagradable així que com podeu sospitar el senyor aprofitara la coca per colocarse de mentre talla parts del seu cos per alimentar-se.
Fins a on arriba la tortura?
Teniu unes 30 págines per descobrir'ho.

La balada del proyectil flexible parla de les bojeries d'un escriptor que veu nans verds sobre la seva máquina d'escriure. Un relat que no em va agradar gaire, suposo que estava despistada després de llegir l'anterior conte.
No em va aportar cap sensació diferent.

La expedición, un cientific que construeix una máquina que teletransporta objectes, pero que no acaba de funcionar amb els humans. Interesant.

La abuela, un pobre nen al que la seva mare deixa amb l'àvia, potser no es la millor companyia per un nen aillat en una casa de les afores. Arriba més lluny del que hagués pensat en un principi sent un conte curt.
História per no dormir d'aquestes que s'explicaven a les colonies de l'escola per fer por als companys.

La niebla

Oh!!

Com no he pogut parlar fins avui de "La Niebla", llibre del qual s'ha fet fa poc la versió al cinema, una molt bona película que cal veure després de llegir el llibre perque els finals són molt diferents, pero.. es més bo el de la película!! (al meu gust).

Edició debolsillo. Escrita al 1985, primera edició de la editorial al 2002.

De fet aquest llibre es publica amb el nom de Skeleton Crew, pero en castellá es publica en dos llibres separats, La Niebla i Le Expedición

El llibre consta de 3 relats, La niebla, El mono i El atajo de la señora Tood tot i que després de llegir el primer, els altres dos queden com en un segon terme.
David es un pintor que viu amb la seva dona Steff i el seu fill Billy. (Detall: la peli comença amb en David pintant el lienzo que es portada al cómic de "El pistoler").
A la nit hi ha fortes tormentes que destrossen la casa així que al matí seguent en David i el seu fill van al supermercat a comprar cuatre coses abans de començar a reparar les finestres i els arbres caiguts. Pero un cop al supermercat una boira espessa els deixa incomunicats (juntament amb tota la gent que ha anat a comprar, es clar) i tot aquell que surt fora no torna.
Comencen a apareixer bestioles cada cop més grans i desagradables (massa mecániques a la película) i així va transcurrent la história, amb una dona que no hi toca que no para de parlar de Déu, i un grup, amb en David de cap, que volen salvar la vida.

Ultima paraula del conte: "esperança"

Els altres dos contes son relats de 15 págines que no explicaré perque son massa curts per ferne una sinópsis. Les frases de la contraportada per aquests dos són:
- A les golfes hi ha coses que convé deixar tranquiles, coses com El Mono

- Per arribar abans al paradis... El atajo de la señora Tood.

Les cuatre estacions vol I i II

Aquest llibre esta dividit en dos volums, un que tracta Tardor i Hivern i l'altre Primavera eterna i Estiu de corrupció.
Paro no pensem que els relats giren entorn a l’època de l'any, seguim estan davant de quatre relats de terror.

El volum 2 es la meva última compra així que no us puc fer més que una sinopsis. Per un cantó, tenim la historia de "El método de la respiración" on una dona que acaba de donar a llum està disposada a qualsevol cosa perquè el seu fill neixi sa.
Per altre banda tenim: "El cuerpo" que explica com d'uns nois que s’assabenten que hi ha un cadàver al bosc i surten a buscar-lo.

Del volum 1 recordo sobretot el segon relat, "El alumno aventajado", un nen descobreix que el seu veí es un antic oficial nazi buscat per la policia i l'obliga a explicar-li històries de la guerra a canvi de no entregar-lo a la policia.

La relació que acaben tenint es totalment macabra i "malaltissa" ja que el nen abusa d'el vell de forma perversa per excitar-se i sentir plaer amb les históries de morts i abusos. Es una história que et fa sentir amb ganes de dir-li a la policia, no que el vell es qui es, sino que el nen es com es.

En l'altre relat Andy es un banquer al que condemnen a cadena perpetua tot i la seva innocència. Demana al pres que tot ho aconsegueix un pòster de la Rita Hayworth i una piqueta. Anys després sap qui es l'assassí de la seva dona.

Un relat curt que podem gaudir amb Tim Robbins en la meravellosa película Cadena Perpetua.