Vull un portàtil

Ja feia mesos que l’ordinador no funcionava gaire bé, i ja l’havia portat a arreglar i sembla que les coses no milloraven, així que vam decidir comprar-ne un altre. Res de l’altre món, però una condició: havia de tenir gravadora Bluray.

Animada vaig a la Sony Style de Major de Gràcia, on em coneixen per haver facilitat la venta de 7 televisors. Comentant amb els botiguers diuen que no hi ha cap portàtil Sony amb gravadora de BR que baixi dels 1500€.

Tornant a casa, passo pel Miró, i sabent que no en tindran cap ni un amb BR entro a xafardejar. L’home té ganes de parlar i jo no.

Li dic que només volia mirar si en tenia algun amb gravadora (i que calli) i m’acaba dient:

Perquè vols gravar BR? Si surt molt car i total n’has de petar 4 o 5 per aconseguir gravar-ne un.

Amb cara d’èxtasi intento marxar però el senyor no calla i jo soc molt educada.
Em comença a explicar lo meravellosos que son els HP no com els Dell, i, ja sé que aquí cadascú pot tenir la seva opinió, però en “plan Alli McBeal” l’únic que vull es tirar-li pel cap un HP.

Després em diu que el Toshiba se m’ha espatllat per culpa meva perquè:
La gent es pensa que en sap i no en tè ni idea. (Sona a Mourinyo)

Quan marxo encara em diu que perquè no em quedo l'HP. Li contesto que quin si en cap moment me interessat per cap d’ells. Em diu que es igual que no m’ho pensi que n’agafi un que segur que em surt molt bé.

Indignada marxo i recordo fa 4 anys quan vaig anar a preguntar si tenien un model concret d’un ordinador (elegit super metòdicament pels seus requisits tecnològics) i el noi de la botiga va dir:
- No, però en tinc un de rosa que t’agradarà molt.