Quan Eliseo decideix deixar el poble i entrar al conservatori de la universitat, té lloc un fet que porta el protagonista a tornar a la seva granja i trobar-se amb Nati (que és l'exdona del seu germà).
Ella li ensenya una nova visió sobre la vida i la lletjor, i juntament amb històries paral·leles dels seus amics (Hugo Silva, Tristán Ulloa, Julián Lopez i Lluís Villanueva) aprèn que les coses poden canviar.
És la típica moral de "si no et veus lleig els altres tampoc no et veuran així".
Porto una bona estona pensant com comentar aquesta pel·lícula. A mi em va agradar molt, vaig riure força, em va distreure els 105 minuts, i potser l’únic que no em va agradar és que, com en qualsevol història d’amor, les coses no sempre van bé. Per altra banda entenc que la similitud dels gags amb els de les sèries Aída o 7 Vidas (ambdues del director d’aquesta història) fa que a moltes persones la pel·lícula els pugui semblar pesada, sobreactuada, previsible o poc original, així que si no pots suportar aquestes sèries potser no seria la pel·lícula adequada per llogar aquesta nit.
Javier Cámara apareix radiant a les escenes més tristes i Carmen Machi, potser molt encasellada en papers sempre molt similars, s’adapta molt bé al personatge (que torna a ser del mateix estil i, per tant, li surt brodat). Els papers dels amics són necessaris per tal que la trama segueixi el ritme humorístic, mostrant diversos tipus de relacions: el capellà, el xul·lo, el casat i el retardat (de fet, aquest no té cap relació, però dóna força joc). Això sí, les millors són les senyores de la carnisseria, que es passen el dia tafanejant , criticant i inventant-se allò que no saben.
2 comentarios:
doncs si que em venen ganes de veure-la
Reconoczco que la peli no me desagradó pero más que comedia me parece un dramón porque sus supuestas gracias a mi no me hicieron gracia (valga la rebuznancia), de hecho me daban bastante pena los personajes. Menos mal que hubo final feliz ;)
Publicar un comentario