jueves, 21 de octubre de 2010

Reykjavik Rotterdam

Mentre espero poder llogar alguna pel·lícula de les que vull veure (no espereu gran cosa: Iron Man 2, Prince of Persia i Que se mueran los feos) vaig agafant altres DVD del videoclub.

El cert es que es un videoclub estrany on si demanes recomanació segurament t’oferiran una peli argentina gravada amb tràveling, per això, després de haver-ho fet una vegada, ja no demano mai res.

I així va ser com mirant estanteries vaig acabar llogant Reikiavik Rotterdam, una peli que no sabia que existia però que no em va semblar tant malament al llegir el revers, i a més vaig veure que tenir el premi de l’Acadèmia de Cine de Islàndia al millor director, guió, música, muntatge i so.

Crec que no es una pel·lícula que recomanaria a ningú, simplement la vaig veure i m’agradaria explicar-la per si algú se sent atret.

A Kristopher (o potser Cristopher o Kristofer, o fins i tot ho he llegit amb accent: Kristópher), treballador d’un vaixell de carga, el van fer fora de la feina per traficar amb alcohol (a Islàndia es molt car i el portaven d’Holanda). La seva vida personal i econòmica no passa per un bon moment així que un amic decideix deixar-li diners perquè pugui fer l’últim treball, anar a Holanda i portar Vodka.

I així es com l’embarquen al seu últim lloc de treball i marxen cap a Rotterdam.

Creient que no hi haurà cap problema ell segueix el seu pla, mentre, el seu “amic”, apart de intentar robar-li a la dona, el denuncia a la policia.

El final:un gir inesperat de trucs que posen a cadascú al seu lloc.

El que més m’agrada: Pintant el nou pis amb el llenç del quadre de Pollock de catifa per no tacar el terra.

El que menys: que el germà de la dona la lii.

Nota: 6

2 comentarios:

sil dijo...

ui si com a Holanda es tot tant barat!!!

Palillo dijo...

Doncs jo trobo que si que es més barat que aquí!

Pero bueno en comparació a Irlanda el alcohol es baratíssim a tot arreu.