Duma Key

Fa temps que no comento cap llibre del Stephen i potser penseu que ja no tinc material per comentar, però el fet es que estic llegint Duma Key i m'està costant molt.
Tinc llibres més antics per comentar, que vaig llegir fa temps, però com estic encallada llegint aquest voldria acabar-lo abans de tornar-m’hi a posar.

El dia 3 d’Agost vaig quedar a Sitges amb un amic per fer una mariscada i em vaig endur el llibre per distreure’m al tren. Vaig llegir una estona i al arribar vaig anar a un bar a esperar i vaig seguir llegint. El cambrer es va acostar i em va dir: Que? Està interessant? I vaig respondre: Doncs la veritat es que de moment no gens, no m’està agradant i es molt anguniós.

Al final vaig tancar el llibre i vaig estar parlant amb el cambrer de com es prepara un bon gintònic. Després d’això vaig passejar el llibre per Andalusia sense obrir-ne ni una sola pàgina, i al tornar a la rutina vaig decidir tornar-ho a  provar. 

Ara estic arribant a la meitat, i el llibre s’ha tornat més interessant, però no enganxa gens. Pot tenir a veure en que aquest té un estil semblant a la Historia de Lisey, del qual no he passat mai de la pàgina 10, o potser es perquè la història no té lloc a Maine...

M’agradaria acabar-lo perquè en tinc 3 més esperant-me, però d’entrada ja us puc dir que la crítica d’aquest llibre no serà gaire bona, tot i que diuen que es una de les millors novel·les.