lunes, 11 de agosto de 2008

IT

Edició Los JET de Plaza & Janés de 1996, escrit per Stephen King al 1987.

Un llibre terriblement fantàstic. Podria dir que el tercer llibre que em vaig llegir, si no m'equivoco.
Des de que el vaig agafar no vaig poder deixar de llegir aquestes 1502 pàgines.
Ens explica la història de un grup de nens que viuen avorrits a Maine (sempre Maine), fins que apareix una terrible amenaça que actua cíclicament, cada 28 anys aprofitant-se d'ells.

Tot comença amb George, germà de Bill, un nen tartamut, que marxa al carrer un dia de pluja a jugar amb un vaixell de paper. Quan aquest cau per la claveguera apareix un pallasso que ofereix a George que baixi amb ell i l'agafi, quan el convenç George desapareix.

"George estiró la mano. El payaso le sujetó el brazo. y entonces George vio cómo la cara del payaso se convertía en algo tan horripilante que lo peor que había imaginado sobre la cosa del sótano parecía un dulce sueño." .- Fragment del llibre

A partir d'aquí ens comença a explicar la horrible història de Bill i els seus companys. Com aconsegueixen sortir s'en i com al cap dels anys tenen que tornar a viure aquells anys.

4 comentarios:

Anna dijo...

per cert, aquest llibre és MEU!!!!! lladre!!!! :*

Nightwing80 dijo...

Ei! Arribo al teu bloc via biblosfèrica i ja veig que la passió pels llibres es porta a la sang. :P

Seguiré les teves recomanacions del senyor King. Jo no havia llegit res d'aquest bon home i ara estic enganxat a la Torre Oscura.

Salut! :D

Palillo dijo...

Hola Nightwing80. s'ha de dir que no soc gaire lectora, però si es tracta de Stephen King sempre faig excepció.
La Torre Oscura me l'estic deixant pel final, però veient el cómic segur que es una pasada.

Anna: si vale, es teu!! ja te'l tornaré si ho vols i em compraré la edició debolsillo perquè em faci conjunt amb tots els demés.

sil dijo...

A mi em va agradar molt. La primera vegada que el vaig llegir em vaig a posar a plorar quan es va acabar perque ja m'havia fer 'amiga' dels personages. Despres l'he llegit dues vegades mes per recrearme.
Com totes dues sabem hi ha qui va dir la frase mitica: esta be si no fos pel pallasso (!!!!?????). En fi, no podia deixar passar aquesta oportunitat de perpetuar el comentari del segle...