Recordant l’estil Crepuscle, els personatges ens porten a un poblet de l’Edat mitjana on Valerie (la caputxeta) enamorada de tota la vida de Peter, s’ha de casar amb Henry perquè es d’una família rica. Els dos son guapos, alts i forts, un ros i un moreno, així que tampoc seria res greu haver de deixar al Peter. Però tornem a la història. La qüestió es que cada lluna plena un llop ronda el poble. Ells ja ho saben i preparen animals i no surten en tota la nit, però aquella nit el llop mata a la germana de Valerie.
La gent del poble decideix anar a buscar al llop, però tornen amb un trofeu equivocat. Arriba al poble el pare Solomon que els hi explica la diferencia entre el llop que han matat i els homes llop, però ells no li fan ni cas i a mitja celebració el caos i la mort plana sobre el poble i el llop fa una massacre.
Quan arriba a la caputxeta li diu: Vine amb mi i no mataré a ningú més, i per donar una pista li ensenya el seu ull humà, de color marró.
Ara explica-li als demès que un llop ha parlat sense que et tractin de bruixa, i decideix entre tota la gent el poble QUI de tots els d’ulls marrons és el llop.
I bàsicament la pel•lícula corre entre fiar-te un o de l’altre fins a descobrir la veritat.
M’agrada: la escenificació, el vestuari, l’edat mitja..
Nota: 8
Trailler:
No hay comentarios:
Publicar un comentario