Bajo Cero

Dos amics, un d’ells amb novia, van a passar el dia a les pistes d’esquí.

Com durant tot el dia no han pogut fer gaires baixades perquè la noia no sap esquiar, decideixen fer una última baixada ràpida abans de tornar a casa.

Pujats al telesella, els llums de les pistes s’apaguen, es queden penjats a 15 metres i es preveu una tormenta de neu. Pel que sembla les pistes no tornaran a obrir fins divendres, i es diumenge.

Arribats a aquest punt tots pensem en que faríem i no ens sembla tant difícil escapar. Bé, no us penseu que es una d’aquelles pel•lícules en que s’han de salvar i no fan res ben fet.

Un exemple que poso sempre es quan a “Buried” el protagonista cala foc al taüt per cremar una serp, quan la podria trepitjar. L’altre exemple bàsic es a “A la deriva – Open Water 2” on tots es tiren al aigua i no poden pujar al vaixell. Doncs bé en un moment donat sona un mòbil i aconsegueixen agafar-lo per explicar el que passa, però clar llavors no hi hauria peli així que una de les noies es posa histèrica i el telèfon acaba al aigua.

Doncs no no, aquí, i sense explicar massa, un d’ells fa el que tots teniu en ment: tirarse a la neu. Encara que et trenquis algun ós pots baixar amb l’snow a avisar a algú. Per altre banda l’altre noi porta a terme l’altre opció: puja al cable i va xino-xano fins al pal on hi ha escales i baixa.

Si us agraden les històries de tensió, es una bona tria. Es curta, intensa.

M’agrada: Que no fan “gaires” tonteries.

No m’agrada: Que l’altura del telesella varii segons el que vagi bé a la pel•lícula.

Nota: 6