Cisne negro

Per fi en DVD, la peli que va guanyar l’Oscar, el Globus d’or i el Bafta a millor actriu, es força interessant tot i les últimes crítiques que estan apareixent dels ballarins de l’obra.

Relata la història de Nina una ballarina brillant que viu completament per la seva feina a la companyia de NY. El director de la companyia decideix que faran una nova versió del Llac dels cignes, on la mateixa ballarina farà de cigne blanc i de cigne negre. 

Nina es ideal pel paper del cigne blanc, es el seu somni des de petita, però en canvi no té el que fa falta per ser cigne negre. 

La pressió de la seva mare, el director i una companya que podria robar-li el paper, la trastornaran durant tots els assaigs fins que, el dia de l’estrena, la realitat i la ficció ja no es puguin distingir i acabi totalment trastornada.

Una de les primeres coses que em vaig preguntar era perquè a algú se li podia ocórrer la idea tant estúpida de que la mateixa ballarina fes dos papers. Si son papers tant diferents i pots posar-ne a dues, quina necessitat hi ha? Al final no es com al cinema que els hi veus la cara contínuament i pot ser un recurs obligatori.

En fi, independentment de la meva necessitat a entendre alguns perques, la peli es a vegades difícil de seguir, confusa i en pararl·lel dramàtica i meravellosa, adjectiu que segurament esdevé dels moviments de ballet.

Fastigosa quan s’arrenca les pells dels dits, dura quan entrena sense descans, estranya quan creus que ha passat alguna cosa i després ha desaparegut, fascinant quan ballen i sorprenent desenvolupament de guió.

Una història recomanable, amb una gran interpretació de l’actriu, que potser no tracta una temàtica que agradi a tothom però crec necessària per a qualsevol seguidor del cinema.

El millor: Una imatge del final. No vui fer spoiller.

El pitjor: La sang, les ferides...

Nota: 8