Clint Eastwood. Gran admiradora he de dir que se’m ha quedat per sota del llistó, al igual que l’anterior (Invictus).
Paral·lelament coneixem tres històries:
2. · Una periodista francesa que està a punt de morir en el tsunami de 2004.
2. · Un nen de Londres al que li maten el germà bessó.
2. · Matt Damon, operat de petit, des de llavors té el poder de comunicar-se amb els morts.
I les històries van avançant juntes fins que als últims 10 minuts s’ajunten per un final fluix.
Una llàstima que no arribi més enllà. Més profunditat en els personatges, en el: perquè passa! Les històries no acaben de lligar entre elles, i esperes que el guió el mulli més en si es real o no que algunes persones tenen connexió amb els difunts.
Clint hauria d’haver aprofitat la seva força per fer creure als espectadors que no creuen en aquestes coses que potser si es possible.
El millor: el nen quan comença a moure’s per parlar amb el seu germà.
El pitjor: Poc potent.
Nota: 4
No hay comentarios:
Publicar un comentario