viernes, 4 de febrero de 2011

Kung fu sion

No se en quin moment del dia sem va ocórrer la meravellosa idea de mirar Kung fu sion.
 
I el que més em preocupa es que, a més, va ser nominada al 2005 com a millor pel·lícula estrangera dels Globus d’Or, el 2006 nominada als BAFTA, als MTV, té 6 premis de cine de Hong Kong i totes les crítiques que llegeixo són bones.

Ens trobem a Xina als anys 40. La màfia domina la ciutat, i com si fossin irreductibles gals, una petita comunitat de veïns resisteix encara a l’invasor.

Es com veure un còmic, amb la gent corrent d’aquella manera que deixen ralles blanques, cares al pitjor estil Jimm Carrey, i una inquietant traducció basada en que cada xino parli un “dialecte” espanyol.
Tenim el basc, el gallego, l’andalús,  el català, i tot això amb un còctel explosiu de frases cèlebres del cinema com Sayonara baby.




Tot i això haig de reconèixer que m’atreia i em va enganxar fins al final fent-me pensar  en una sola cosa: A on es vol arribar i com acabarà tot aquest circ?

1 comentario:

sil dijo...

horroooorrrrrrr