lunes, 18 de octubre de 2010

The Road

Aquest cap de setmana vaig llogar The Road.
D'entrada no em feia especial il·lusió perquè pensava que seria un altre Soy Leyenda i que no m'aportaria res, però no n'hi havia cap altre de les que volia veure.

Així que la meva última opció es va transformar en la única.Ràpidament vaig notar la diferencia: em recordava més als últims 5 minuts de La Niebla , que a qualsevol pel·lícula de la fi del món.

Fa anys va haver un cataclisme, sense gaires més explicacions. El món es de
smunta poc a poc, ja no queda vegetació ni animals, i les coses van a pitjor.

La dona del Viggo Mortensen decideix suïcidar-se i el deixa sol amb el seu fill, al que haurà de cuidar i ensenyar què fer si un dia ell no hi és.

Durant el llarg camí al sud (on segurament farà més calor), es creuaran amb alguns humans, la majoria bandes que davant la desesperació de no quedar menjar comencen a caçar persones.


Una pel·lícula lenta però molt tensa, on no estàs tranquil en cap moment, i, realment, no saps de què ha servit tot plegat.


El més anguniós: Quan obren la trampa que hi ha sota la taula de la cuina d'una casa, QUINS NERVIS!


El més agradable: Quan troben refugi, pero tota l'estona penses que passara alguna cosa dolenta.


No quadra: Quan li roben al home negre. Cert que ell els ha robat primer, però sap com greu, no t'ho esperes d'ells.


Adaptació de la novel·la The Road, escrita per Cormac McCarthy i guanyadora del premi Pulitzer 2007, del James Tait Black Memorial Prize 2006 i finalista del National Book Critics Circle Award 2006.

L'escriptor també es el creador de No es país para viejos (pel·lícula que no em va agradar gens) i la trilogia La Frontera.


Nota: 6

3 comentarios:

trena dijo...

el tema del negre, potser no quadra, però és fidel al llibre.

Palillo dijo...

Hola Trena:

El cert es que no he llegit el llibre, no se si la situació en el llibre es viu d'una altre manera, pero a la pel·lícula sembla que no es una actitud que tindrien els protagonistes.
Tot i que clar.. per sobreviure es fan moltes coses.

trena dijo...

jo vaig llegir el llibre, que he de reconèixer que em va costar molt, per la duresa, i després vaig veure la peli. I el tros del negre se'm va fer estrany al llibre i a la peli.