Després de set temporades torturant als personatges, inventant misteris, trucs, i gent malvada (d'aquesta n'hi havia molta) ahir van fer el final.
Però primer anem enredera.
Tot comença quan la Paula i el Marcos arriben al Internat perquè han matat als seus pares.
A partir d'aquí, independentment d'històries paral•leles i descobriments aïllats, tot es centra en investigar perquè els han enviat allà.
I com a desenllaç d'aquesta investigació apareixen els passadissos, la mare segrestada i al final: resulta que la Paula es un clon de la filla d'un nazi (el seu avi) que han implantat a la seva mare (filla del nazi sense saber-ho).
I a partir d'aquí, una malaltia que serveix per amenaçar a molta gent perquè faci el que OTTOX vol, i una nena que té la cura de la malaltia a les venes.
La sèrie no estava malament, tot i que era molt lenta i era difícil que ens mostressin bons secrets.
Enganxava, sempre que no et cansessis d'esperar que passés alguna cosa, o veiessis alguna pista del perquè de tot plegat.
I, molestava una mica que cada cop que creies que sabies alguna cosa, resultava que hi havia un altre dolent i tot era mentida.
Però tenia bons punts que et mantenien alerta tot el capítol, i molts bons actors (com l’Héctor, la Jacinta o el Fermin).
Dels actors, he de destacar que tot i que al principi eren poc creïbles:
els nens actuaven fatal i els adults eren famosos per altres papers, han fet una bona evolució.
Els nens, a base d'actuar han millorat molt, i els adults, com a bons professionals han fet creïbles els seus papers.
No podia imaginar a la Amparo Baró sense donar bufetades com a 7 vidas, o a Luís Merlo no sent gay com a Aquí no hay quien viva.
Natalia Millán sense les classes de dansa clàssica de UPA o el personatge que més m'ha costat ubicar: La Marta Torner (que sinó m'equivoco no havia actuat mai)
Al fi, quan ahir a les 10'37 es van dignar a començar l'episodi no sabia encara si decidir-me per la opció de final feliç o per la opció de tothom mort.
De fet, veia més creïble i sostenible que es morís tothom (menys la Paula), però clar.. es una sèrie juvenil, potser no era l'ideal matar a tots els ídols de les adolescents espanyoles.
Hi havia algunes preguntes clau: La màquina funcionarà? Els mataran si funciona? Que faran el Samuel i la Irene Espí? Que faran els de dins del internat?
La qüestió es que sense desvelar gaire cosa, tot el que semblava que anava malament donava un tomb per convertir-se en una cosa bona que els hi facilitava l'escapada.
Si, la màquina funciona i un cop estan tots curats s'han d'escapar.
Però el que havia de ser la seva perdició (perquè tenen un infiltrat) resulta ser la seva salvació.[aquesta part està bastant bé perquè no te l'esperes]
A la balla, quatre militars ploramiques que al veure tants nens no volen disparar, i l'aparició estel•lar del Samuel "escopeta en mano".
Un final massa feliç on l'internat es crema i hem perdut al millor de tots: al Fermín.
Però primer anem enredera.Tot comença quan la Paula i el Marcos arriben al Internat perquè han matat als seus pares.
A partir d'aquí, independentment d'històries paral•leles i descobriments aïllats, tot es centra en investigar perquè els han enviat allà.
I com a desenllaç d'aquesta investigació apareixen els passadissos, la mare segrestada i al final: resulta que la Paula es un clon de la filla d'un nazi (el seu avi) que han implantat a la seva mare (filla del nazi sense saber-ho).
I a partir d'aquí, una malaltia que serveix per amenaçar a molta gent perquè faci el que OTTOX vol, i una nena que té la cura de la malaltia a les venes.
La sèrie no estava malament, tot i que era molt lenta i era difícil que ens mostressin bons secrets.
Enganxava, sempre que no et cansessis d'esperar que passés alguna cosa, o veiessis alguna pista del perquè de tot plegat.
I, molestava una mica que cada cop que creies que sabies alguna cosa, resultava que hi havia un altre dolent i tot era mentida.
Però tenia bons punts que et mantenien alerta tot el capítol, i molts bons actors (com l’Héctor, la Jacinta o el Fermin).
Dels actors, he de destacar que tot i que al principi eren poc creïbles:
els nens actuaven fatal i els adults eren famosos per altres papers, han fet una bona evolució.Els nens, a base d'actuar han millorat molt, i els adults, com a bons professionals han fet creïbles els seus papers.
No podia imaginar a la Amparo Baró sense donar bufetades com a 7 vidas, o a Luís Merlo no sent gay com a Aquí no hay quien viva.
Natalia Millán sense les classes de dansa clàssica de UPA o el personatge que més m'ha costat ubicar: La Marta Torner (que sinó m'equivoco no havia actuat mai)
Al fi, quan ahir a les 10'37 es van dignar a començar l'episodi no sabia encara si decidir-me per la opció de final feliç o per la opció de tothom mort.
De fet, veia més creïble i sostenible que es morís tothom (menys la Paula), però clar.. es una sèrie juvenil, potser no era l'ideal matar a tots els ídols de les adolescents espanyoles.
Hi havia algunes preguntes clau: La màquina funcionarà? Els mataran si funciona? Que faran el Samuel i la Irene Espí? Que faran els de dins del internat?
La qüestió es que sense desvelar gaire cosa, tot el que semblava que anava malament donava un tomb per convertir-se en una cosa bona que els hi facilitava l'escapada.
Si, la màquina funciona i un cop estan tots curats s'han d'escapar.
Però el que havia de ser la seva perdició (perquè tenen un infiltrat) resulta ser la seva salvació.[aquesta part està bastant bé perquè no te l'esperes]
A la balla, quatre militars ploramiques que al veure tants nens no volen disparar, i l'aparició estel•lar del Samuel "escopeta en mano".
Un final massa feliç on l'internat es crema i hem perdut al millor de tots: al Fermín.
Nota: 8
No hay comentarios:
Publicar un comentario