TOY STORY 3

Doncs, com començar...: em va encantar.

Comença amb la canço: Hay un amigo en mí, cosa que vaig valorar molt, i quan arriba a la part de "lo nuestro ...[no morirá (aixó ja no ho diu)]" la cançó s'acaba i comença l'acció.

La história en si es basa, com en les altres dos pel·lícules, en correr amunt i avall per aconseguir estar amb l'Andy quan toqui (la mudança, la universitat).Aixó crec que es un punt important: no perd l'estrés de les altres pel·lícules, té el mateix ritme.

Per altre banda em va sorprendre la guarderia. Molt! No m'esperaba el que allà dins pasa. Tot i així crec que hi ha alguna joquina que podría donar més joc.

Tampoc esperaba que hi hagués 2 escenaris:
A més de la guarderia, també hi ha moviment a casa de la Bonnie, una nena on Woodie va a parar momentaneament pero que després serà important.

Segueix la pel·lícula amb els valors Pixar de sempre, l' amistat, el sacrifici pels demés.
Woodie pot marxar amb l'Andy a la universitat mentre els altres viuran a les golfes o a la guarderia, i durant tota la pel·lícula en Woodie es sacrifica anant a salvar els seus amics enlloc de quedarse a la caixa i anar a la universitat.

I el final..
Tot i que els meus companys de cine (parella, germana i marit) pensaven que tots acabarien fregits i morts, he de recordar que es una pel·lícula infantil i aixó sería molt dur pels espectadors menors de 12 anys.

Potser no seria un mal final, pero repeteixo, no es tracta de traumatitzar a les noves generacions.
Un bon final, on Andy es pot despedir de totes les seves joguines preferides i declarar un "Adiós Vaquero" al Woodie avans de marxar i ferse gran del tot.

Al final, un "Hay un amigo en mi" en flamenc diu adeu per sempre a la primera trilogia Pixar.

El 3D... estaba sentada mirant els anuncis previs i m'estaba enfadant, m'estaba enfadant molt. Es veien fatal. Tot es movia amunt i avall, hi havia destells de llum, marejaba.
Em vaig treure les ulleres i vaig pensar interiorment: si la peli es veu així m'aixeco del cine i faig que em tornin els diners (13€ ni mes ni menys, la peli, el servicaixa, i les ulleretes).
Va començar el curt (del que parlaré tot seguit) i es veia bé. Be, bé.. perque si et treies les ulleres es veia practicament igual, el 3D era mínim.

Comença la peli (que realment no comença amb la cançó, sino amb imatges del Dolent Sr Patata intentant descarrilar un tren ple de huerfanitos i Woodie intentant salvarlos) i sembla que el 3d es va estabilitzar.
Les coses ja no es movien sense sentit amunt i avall com en els traillers i aixó ajuda a poder centrar la atenció en la historia.
Sicerament: poques pel·lícules veuré en 3D (mentre em deixin la opció).

EL CURT

El curt no es que m'agrades especialment, pero si em va impactar. Es tracta d'un curt molt diferent als vistos fins ara.
Un fons negre i unes siluetes que es mouen i dintre d'elles acció. El que se'n diu una mascara.
Em va agradar com d'una cosa tant sencilla com les mascares (que utilitzo cada dos per tres en flash) fessin aquella historia.
Es alló que tothom les utilitza cada día (els que treballen en aixó, es clar) i ara quan algú ho faci li diran: ala! t'has copiat de Pixar. Quan deu fer (no m'atreveixo ni a dir un numero d'anys) que existeixen.
Pero Pixar es així, es la mágia. Tot el que toca ho transforma en seu.
A més em va fer gracia perque el dibuix s'assembla molt als nasos que dibuixen a Asterix i Obelix.