Una nova vida

Avui 12 de Maig començo una nova vida.

Ja fa 4 anys que em movia per Barcelona amb la bicicleta.
La meva estimada bicicleta que al Agost de l'any passat em van robar.
L'únic record visible que em queda d'ella es la fotografia que li van fer els de google maps.

Tenia un sillin de Pantani, una edició limitada, que no podía treure de la bicicleta perque estaba rovellat.
I no se si va ser per aixó o perque, pero un dia al sortir de treballar el candau estaba partit en dos y ella ja no hi era.
Jo pago una plaça de parking de 13 euros a sota de la feina perque aquestes coses no em passin, pero al Agost, el parquing estava tancat.

El segon dia ja no hi era.


Així va ser com el meu jefe em va regalar la seva bicicleta.
No era el mateix, pero no em puc queixar gens. En tenia una, no?
I així he anat fent des d'aquell trist dia 25 d'Agost.
Fins avui.

Dissabte em vaig comprar una moto.
Una moto del 1988, pero funciona. És de marxes i l'arranco a pedal.
Es una esportiva 2 temps. Es divertida.
Fins ahir he estat preparant tots els papers: canvi de nom, seguro, itv...
Pero avui l'he conduit.

Tenia papallones a la panxa, així que a les 7 del matí ja era en peu.
(Jo m'aixeco a les 8'15 per entrar a treballar a les 9)
M'he rentat el cabell per fer temps, i he decidit sortir a les 8 perque així hi ha menys tràfic.
M'ha costat una mica separarla de la paret (on havia deixat la moto la nit anterior).
La he arrencat a la primera amb el pedal.
M'he hagut de posar la "pitón" voltant el cos, perque no em fiava de deixarla al manillar.
He baixat per Pau Claris i se'm ha calat.
He posat punt mort i amb les cametes empenyer la moto fins l'acera (els cotxes ja pitaven).
La moto pesa 182Kg.
Al final, sense nervis, la he pogut tornar a arrancar.
M'he tornat a incorporar a Pau Claris i després he girat per Aragó.
He arribat de seguida a la feina.

M'he pres un Cacaolat al bar i he rebut un sms.
"Estas muy mona en la moto, pero las luces son obligatorias".
La meva parella m'ha estat espiant desde el balcó, i no sè com, s'ha mossegat la llengua observant els meus estupids moviments per treurela d'allà la paret.

Ara ja soc a la oficina, tranquila per la bona experiència i amb ganes de sortir per poder agafarla un altre vegada.