jueves, 10 de diciembre de 2009

Rondalles [La Mar Salada]

Avui, mentres dinavem a la oficina amb els tres companys de sempre, hem parlat de rondalles, llegendes que els nostres avis ens explicaven.
Cadascú deia alguna que sapigués i els altres li deien: VA!! Aquesta ja me la sé!! (com amb els acudits dolents) pero es curiós com tots teniem históries que els demés no havien sentit mai.

La meva no la coneixien tot i que la he tret d'un llibre de quan era petita, i he pensat, doncs la posaré al blog perque tothom sapiga....

¿Perque el mar és salat?
(aquells que la coneguin ja poden dir: aquesta ja me la sé!!)

Doncs tot comença amb dos germans, un molt ric i un molt pobre (com tantes altres llegendes).
Com el pobre no té per viure va a pidolar mentre el seu germà ric se'n riu d'ell.
Un dia semblant als de cada dia, mentre passeja demanant almoina, una velleta li regala un molinet mágic i li explica: El molinet mol el que desitjis, només has de dir: "Molinet mol" o "Molinet para de moldre".
El pobre va passar la seva crisi ràpidament molent diners, menjar i robes...

El ric, gelós de que el seu germà també fos ric, va a visitarlo i li demana explicacions.
L'expobre li explica que té un molinet màgic, i rápidament el germà ric s'apodera d'ell i marxa.
- Molinet mol - i per salvar la collita del germà ric el molinet mol i mol sense parar.
Pero el ric no sap com parar el molinet:
- Molinet para!! Que et dic que paris!! - i surt i surt palla, fins que s'incendia la casa.
Arriba el germà veient el foc i diu:
- Molinet para de moldre.
Molt enfadat el germà ric (que ara no té casa) tira el molinet a la platja i se'n va.

I per allà apareix un capità que sent com expliquen la historia i decideix emportarse el molinet al seu vaixell i demanar que moli sal:
- Molinet mol.

I altre cop es repeteix la história, el capità no sap parar el molí i el molí va moldre i moldre sal fins que el vaixell es va enfonsar i encara ara no ha parat de moldre.


I ara escribint aixó m'he recordat a aquella cançó de Lax'n'busto que deia:

En Joan era un pobre pagès; Ell sempre humil ell sempre honest;
Vivia amb l'hermosa Maria; I ho feia tot perquè sempre mengés

En canvi en Lluís era molt ric; a ell mai no li va faltar de res
com si tot el que ell volgués ; en dir-ho als peus ho tingués

I és que uns tant; I altres tant poc;
però tots feliços ; tal com són;

Un dia en Lluís es va creuar; Amb la Maria passejant;
i enamorat es va jurar; pagar per ella el preu més alt;

...

2 comentarios:

sil dijo...

doncs jo no la sabia ...

Palillo dijo...

i t'ha agradat?