lunes, 24 de agosto de 2009

UP [el visionat]

Doncs ha arribat el moment de parlar de UP. Ho he intentat allargar però el moment es inevitable.

Podríem dir que hi ha varies histories a la pel·lícula de les que parlaré per separat:

- L'home gran: La historia del home es la millor, jo encara diria més (com diuen Dupon i Dupond de Tintin), es la única que val la pena i si tota la peli fos només d'ell seria la millor pel·lícula del món.

Però no ho es.

Perquè?

Perquè surten més personatges.

El primer que em va sorprendre es que no van fer el típic curtmetratge que tota peli Pixar porta associada, però la peli va començar amb la historia del vell quan era petit i fins que es feia gran.

En aquest moment sortia el títol i començava la peli oficial, però allò no era un curt.

Aquesta primera historia com era de la vida del vell valia molt la pena i era preciosa.

I tot aniria bé si al agafar els globus arribes a on ell vol i ningú el molestés.

Llavors faria el seu somni realitat trobaria les pàgines secretes al llibre de la seva dona i ploraria.

Ploraríem tots.

Però hi ha un segon personatge:

- El "Boysckout" pesat i "ñeñeñe": En si el nen no te culpa de ser així, però aquest tipus de paper a les pel·lícules de dibuixos ja cansa.

El "asno" de Shrek, la Doris de Buscando a Nemo, son personatges que no suporto que només fan que allargar la pel·lícula perquè sinó existissin el protagonista arribaria al seu destí en un moment.

No es mal noi però es una mica sapastre, la qüestió es que al final de tot me’n alegro de que s'hagi fet amic del vell però durant tota la pel·lícula no el suporto.

Perquè?

Doncs perquè hi ha 3 personatges més que ho espatllen tot tot i tot.

(Per cert m'acabo d'indignar perquè he vist a wikipedia el següent:

Partly Cloudy: El nuevo corto de Pixar que se emite antes de la película UP.

Todo el mundo sabe que los bebés los traen las cigüeñas sean humanos, perritos, gatitos, etc... pero antes..., ¿De donde salen? ¡Pues son las nubes quienes los hacen! Todas las nubes hacen bebés de cualquier tipo, pero hay una apartada que hace bebés de animales especiales y peligrosos.

Como cada cigüeña es la encargada de llevar los bebés de una nube, hay una que siempre lleva animales peliogrosos que la hieren y dificultan su viaje. En la mitad del corto parece que la cigüeña abandona a la nube que llora desconsolada, pero solo ha ido ha ponerse una proteccion para llevar mejos a sus bebés.

Y la vida continua...)

A MI NO ME'L VAN POSAR ABANS DE LA PEL·LÍCULA!!!

Tot i que no es la primera cosa estranya que em passa anant al Cinesa de Mataró Park (pel·lícules amb mitja part, pel·lícules que no funciona el vídeo fins que et vas a queixar...)

- L'ocell: Es el primer dels tres subprotas que apareix. Es fa amic del nen i per culpa seva comencen els problemes.

EL POBRE HOME NOMES VOLIA ARRIBAR AL PENYASEGAT I QUEDAR-S’HI A VIURE!!!

Doncs resulta que l'ocell es una espècie super estranya i que els gossos i el dolent el persegueixen per capturar-lo.

Total: fa pena, ajudem-lo i acabem tots emmerdats en l'asuntu.

- Els gossos: En el moment que apareixen i el líder, jo no se gaire de gossos però ja es veu el que sembla més violent, parla penses: M'he equivocat i he entrat a "Hotel para perros" enlloc de a UP?

(Si, els gossos parlen, pero això no es extray en si mateix)

Doncs no, has entrat a Up i encara no has vist res. Pensa que encara et falta veure gossos volant amb avionetes i disparant xeringuetes amb llet.

SI SI!! No m'he trastocat.

I això sense desemmascarar-vos com acaba el líder.

Depriment.. no en vull parlar més..

- El dolent: Doncs típic dolent sense escrúpols, amo de tots els gossos, malvat i egoista que al principi de la peli pensaries que si tel tornaves a trobar seria un troç de pa i el que es es un cabró.

En fi, el dolent en si no fa res que no hagi de fer un dolent però es que a mi em sobra, igual que els seus gossos i el seu ocell, que ja se’l pot confitar.


Resum: Pel·lícula meravellosa parlant de gràfics, de estil, de il·luminació i paisatges, però jo agafaria tisores i faria que dures 15 minuts, els 15 minuts on l'avi fa el seu somni realitat.

Suposo que els nens de 8 anys que van anar els hi va agradar tot menys la historia del vell pero..

Desde quan aquesta es la filosofia Pixar?

No hay comentarios: