Los Mundos de Coraline

Los mundos de Coraline ens obre la porta a un nou món on, Coraline, una nena d'onze anys de la cual els seus pares passen bastant, si! tenen molta feina!, pero si et trasllades a un poble perdut de Oregón sense amics ni familia, li podrien fer una mica de cas a la pobre.. En fi.. Coraline es dedica a investigar pels racons i els voltants fins que troba una porta petita i tapiada que no pot obrir.
Poc a poc a través dels somnis Coraline consegueix entrar en la vida real per la porteta i fins a un altre món, per trobarse a una familia meravellosa, que li fan cas, juguen amb ella, li fan els millors menjars, pero.. tenen botons enlloc d'ulls. Pero la felicitat no dura per sempre i aviat la "nova mare" es transformará amb una mare gelosa i perversa que se la vol quedar per sempre a tota costa, posant en perill la familia real i a la propia Coraline.

La peli no està malament, es d'agraïr que no sigui un musical, tot i que hi ha estones (en les cuals els nens del cine no paraven de riure) que son una mica tostón, com el circ dels ratolins o les dos veïnes fen un espectacle al teatre.

Pel demés es una peli bastant lleugera tot i que sense gaire intriga, amb un diseny i textura curios no vist en gaires pelicules.
L'argument em va agradar, i tot i que no m'agraden gens les comparacions que s'han fet amb Alicia al pais de les meravelles (odio aquesta película) haig de dir que tenen força sentit, una porta, dos mons, coses extravegants i fabuloses,..

Una película per anar a veure, pero o acompanyant a un peque, o veient-la en 3D. Crec que sino es així pots esperar a veurela al sofá de casa.