Mostrando entradas con la etiqueta TV. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta TV. Mostrar todas las entradas

miércoles, 29 de junio de 2011

Misfits

Vaig devorar tant ràpidament True Blood que em vaig tornar a trobar perduda en el meu mar de dubtes. Les setmanes van passar, i de cop, MTV va obrir de nou el meu interès cap a les series. Misfits començava en castellà, i tot i que al 3xl ja l’havien donada en català, el doblatge i sobretot les bromes d’en Nathan milloraven considerablement d’un idioma a l’altre.


Misfits consta de 6 capítols en la primera temporada, i 7 a la segona, així que es molt fàcil de veure i potser si fos més llarga no tindria aquest ganxo.

Tenim a 5 nois que van a fer serveis a la comunitat quan cau una calamarsada molt estranya i acaben tots amb poders. Tots ells van comprenent poc a poc les seves noves habilitats, tots menys Nathan que haurà d’esperar al últim capítol de la primera temporada per saber que li depara a ell tot aquest desgavell.


Durant els diversos capítols ens mostren les seves habilitats, i lluiten contra altres joves amb poders que utilitzen la situació per guanyar diners, fama o el món sencer. Així, sense ser-ho, els 5 protagonistes es converteixen en uns estranys súper herois que amb els seus poders, més o menys útils, salven a la ciutat.

Desitjant que es gravi la tercera temporada, tot i que diuen que el personatge de Nathan no continuarà, esperem amb ganes noves aventures, doncs l’últim capítol capgira tot el que coneixem fins ara.

El millor: En Nathan

El pitjor: Masses pocs capítols, tot i que em reitero al dir que potser així es millor.

Nota: 8’5

miércoles, 15 de junio de 2011

True Blood

Últimament em queixava perquè no trobava series al meu gust, i mentre esperava que tornessin a començar les temporades de El Mentalista i Dexter vaig estar una mica perduda. Vaig seguir alguns consells però cap de les aportacions que vaig rebre em van fer prou feliç com per seguir mirant-les. Vaig desterrar Californication per ser massa “fresca”, vaig descartar Crónicas Vampiricas per ser massa nyonya, i vaig avorrir Hijos de la Anarquía com a una pel·lícula llarga i avorrida sense acció ni emoció.

Em trobava perduda començant series contínuament sense cap sentit fins que un dia la llum va arribar a la meva pantalla de 200Hz amb True Blood. I vaig posar el segon i el tercer capítol, i com era tard vaig sopar i vaig anar a dormir. I el segon dia vaig mirar el quart, el cinquè i el sisè capítol, i com havia de treballar vaig sopar i dormir, fins a les 18h del dia següent que vaig repetir la seqüència. Així fins que havia vist els 36 capítols que formen les tres temporades existents fins el dia d’avui. 

Basada en la serie de 15 llibres The Southem Vampire Mysteries (que estic desitjant llegir) de Charline Harris, l’acció succeeix a Bon Temps, un poblet de Luisiana. Els temps han canviat una mica i ara la societat a d’aprendre a viure amb els vampirs, que han sortit dels amagatalls i conviuen feliçment amb els mortals.


Sookie es la cambrera del bar de Bon Temps, i la seva il·lusió es conèixer a un vampir. Ella tè poders telepàtics i pensa que potser tindrà més en comú amb els vampirs, que son diferents com ella, que amb els humans.

I a partir d’aquí es com durant la primera temporada coneix a Bill, un vampir que només veu True Blood (beguda fabricada a Xina amb gust a sang), i comença una relació amorosa amb ell. En paral·lel varies morts al poble assenyalen com a culpable a Jason, el germà de Sookie, i el veritable assassí comença una llarga cursa per matar a la protagonista.


A la segona temporada comencem a conèixer secrets més obscurs dels personatges que acompanyen a Sookie, els companys del bar i del poble, i agafen més protagonisme els vampirs de Vamptasia, el bar de vampirs de la zona. A més de la trama per trobar a Godric, el sheriff vampir de la Zona 9, i el més vell dels vampirs d’USA, Jason ingressa a la secta de la Comunitat del Sol, que basa els seus principis en matar a tots els vampirs del món, i Maryann, una mènada, es dedica a capgirar tot el poble entrant en les ments dels ciutadans. 

A la tercera temporada, i al més pur estil Crepusulo, apareixen els homes llop, i descobrim què és realment Sookie i perquè tots els vampirs tenen tant interès amb ella. 

 
S’espera que a la quarta temporada, i seguint amb l’ordre dels llibres, apareguin les bruixes, però això ho sabrem a partir del 26 de Juny.

Mentrestant us recomano que us poseu al dia i no deixeu per demà tot el que pugueu veure avui.

Nota: 9

viernes, 24 de julio de 2009

Dexter - 3a temporada

Fa just un any vem descobrir Dexter. Els primers dos capítols no em van agradar gens i vaig pensar: a qui se li ocorre fer una serie de un asassí en serie on l'assasí cau bé?
Vaig pensar que ningú faria una serie de un pederasta o un violador tant feliç pretenent que al reste del món li agradés.

Peró com ja he dit, aixó van ser els dos primers capítols, després van pasar 4 dies i havia vist la primera i segona temporada enganxada a la pantalla sense dormir.
Recordo que l'últim dia vaig anar a dormir a les 2'30h i el dia següent havia d'anar a treballar a Vic i el tren sortia a les 6'45. Portaba 3 setmanes treballant a la empresa i quan em van veure i van preguntar em van mirar amb cares rares quan vaig parlar de Dexter.
(Van pensar el mateix que jo al principi i que debia estar tocadeta)

D'aixo fa un any, pero ara fa 2 setmanes vaig veure que feien la tercera temporada a Cuatro.
No vaig tardar més de dos dies en aconseguirla i ara ja puc dir: QUAN SURT LA 4º!!!!

Una temporada molt moguda, on la Dev busca la seva placa desesperadament, o no, on l'Angel ja es sargent, la Rita es queda embaraçada i en Dexter té un amic.
La pregunta es: En Dexter pot tenir amics? Pot ser una persona normal i no només aparentar'ho?
(De la Laguerta millor no parlo perque la pobre... quina temporada!)

Aquí us deixo la última imatge de la 3ª temporada.


De la temporada 4 he trobat alguns artícles, si algú té curiositat...