elRacódeKuàizi

La metamorfosis del cel

2012-01-23T13:45:00.000+01:00

Ahir vaig acabar La metamorfosis del cel. Després de llegir la Mecànica del Cor de Mathias Malzieu, vaig acabar força contenta, així que vaig decidir seguir amb els altres llibres de l'autor.
Hi ha un tercer llibre (de fet és el segon de la trilogia) anomenat La allargada sombra del amor.
Son històries fantàstiques plenes de tragedies que es poden resoldre amb el poder de l'amor i que tot i així no sempre acaben com es voldria.

En aquest cas Tom Cloudman vol volar. Es el pitjor acròbata del món, especialista en escenes de risc que sempre acaben amb óssos trencats, però ell sent que és més aprop del cel. La vida perillosa que porta fa que un dia li detectin una malaltia i l'ingressin al hospital.
Per la nit busca i rebusca plumes per tot l'hospital per fer unes ales noves i poder voler, fins que un dia coneix a una dona ocell que li fa una oferta: el pot convertir en homeocell i així curarlo de la malaltia, però per activar la metamorfosis han de fer l'amor.
La seva decisió i les consequències fan del llibre un conte fantàstic i màgic que recomenar.

On és Wally

2012-01-17T20:23:00.002+01:00

De petita era una fan buscadora de Wallys. Tal era el punt que un cop trobats tots els Wallys, complements, amics, i altres enigmes es van veure obligats a comprar "Busca los Xunguis" on hi havia moltes més coses a subrallar.

L'altre dia, passejant amb un amic per Passeig de Gracia va dir que volia entrar a La Casa del Llibre. Vaig dirli que si, resignada, pensant que perquè volia jo cap llibre en paper si ja tinc un ereader, pero ho vaig veure com una oportunitat per xafardejar titols que em poguessin interessar.

Quina és la meva sorpresa quan, després de mirar i remirar totes les seccions trobo ¿Dónde está Wally? edició de buxaca, un recopilatori amb els 5 llibres de Wally.
(Si, existeixen 9 llibres, pero aqui només hi ha els de busqueda, no entren ni el poster, ni les activitats, ni les pegatines).

Que havia de fer?

Si, ja és a les meves mans i podré tornar a buscar Wallys sense parar, aquesta vegada amb postits a les págines i un llapis per poder resoldre sense parar al llarg de la meva vida.

Existeix també la edició en català, peró la portada es més lletja.

Rabia

2012-01-11T17:20:00.002+01:00

El llibre més polèmic d'Stephen King ha sigut el primer que he llegit amb el meu nou Ereader d'Amazon.
Charles Decker, de 18 anys, entra a la classe amb una pistola i mata a la profesora, aganfant als seus companys com a ostatges. Mentre la policia decideix que fer, i els bombers desallotgen l'institut, Charles explica part de la seva infancia als seus companys i comença debats que fan que els seus companys comencin a fer sortir els seus caracters menys agradables.

Al acabarlo vaig dubtar, realment no veig clara la història i com afecta a tots els alumnes. Em trobo en la situació de Ted Johnson i no entenc el meu final.

Llibre ràpid de llegir i bastant light, tampoc es un dels millors del autor, pero m'encuriosia el fet que durant uns anys, el propi autor, prengués la desició de deixar de vendre'l.
Segons la història, no he pogut acabar de decidir si es una llegenda urbana o realitat, en els casos de joves que van matar a companys d'institut a USA, tots ells reconeixien haver llegit el llibre (tot i que fos publicat al 1977 i els actes no es van produir fins als 90) i fins i tot alguns en tenien l'exemplar a la taquilla.
Al saber'ho, Stephen King va demanar que el llibre es retirés de totes les botigues i no va deixar que se'n fes cap adaptació al cinema.
A dia d'avui la historia es pot comprar a qualsevol llibreria, pero a USA està descatalogat desde 1996.

Adorns Nadalencs III

2012-01-10T16:00:00.000+01:00

A casa el que més celebrem en aquestes pasades festes és el Nadal i per aixó sempre intentem fer alguna cosa maca per la taula. Aquest any, amb els meus inicis de cosir feltre i les multiples coses extranyes de scrapbooking de l'Anna hem fet argolles pels tovallons.

Drive

2012-01-05T15:54:00.003+01:00

Era dia 1 de Gener, tenia un 7'4 a filmaffinity, pinta de peli d'acció a lo Statham: res podia fallar.

"Driver es conductor especialista durant el dia pero treballa de conductor per deliquents a les nits fins que coneix a Irene i la seva vida canvia."

Aquest es el resum amb el que ens venen la pel·lícula, totalment manipulat perque la ment et porti a pensar en Transporter o similar.

Especialista de dia si, pero.. quans dies al any, tres?
La realitat es que ell es mecànic en un taller i en una escena que dura 2 minuts fa d'especialista en una pel·licula.

Fins que coneix a Irene? La coneix als deu minuts de peli, així que tampoc sabem com era abans.

Conductor de delinquents: perfecte! Podriem veure més d'un atracament?

Aixó, sumat a l'intent de fer cara de tio misteriós i callat que no li pega ni amb cola, la lentitud amb la que passa tot (o més aviat res) i la nula acció, juntat amb una tipografía als crèdits que ja feia sospitar que tot plegat seria un frau (algú ho havia de dir, les lletres a lo bar de carretera de color rosa son... en fi!) fa que, jo, que sóc més aviat benevola si les pelis em distreuen, opini que es un intent cutre i desastrós de trobar un altre Statham i intentar posarli sentiments a uns arguments que guanyen precisament per no tenirne.

Adorns Nadalencs II

2011-12-30T14:42:00.000+01:00

Després dels primers, ho vaig complicar una mica més (amb l'ajuda de Bugs&Fishes):

Pas 1: Retallar feltre

Pas 2: Cosir les fulles i el punt vermell amb la zona blanca

Pas 3: Cosir la cinta a una part marró i la part blanca a l'altre.

Pas 4: Juntar les dues parts.

Siempre a tu lado

2011-12-28T20:13:00.000+01:00

Richard Gere es posa a la pell d'un pare de familia que un dia trova un gos. Un gos Akita, raça japonesa que "diuen" es molt especial. El porta a casa i bàsicament la peli ens mostra el senyor i el gos amunt i avall.
Durant els primers 20 minuts ens explica com es troba al gos i el porta a casa mentre ningú el reclama.
Durant la següent hora veiem al senyor anar a treballar i com el gos l'acompanya a l'estació de tren, torna a casa i a les 5 el va a recollir al tren (el gos al amo).
La monotonia d'aquesta última hora es veu troncada en una ocasió quan el gos no va a recollirlo, pero un cop solucionat el problema seguim veient als dos amunt i avall.
L'última part, tot i un canvi considerable, segueix amb la línea monotona del resta de la pel·lícula.
La història es maca, sensible, i m'agrada com a concepte de lleieltat per explicar com a conte de 5 minuts als nens per entretenirlos, pero 95 minuts d'anar i venir es fan pesats.
El gos acava cansant, les frases repetitives: gos vine, gos vesten, molt bé gos, acaven per sentenciar el reste d'activitats repetitives que fan d'una bona història un aburriment.

Adorns Nadalencs

2011-12-26T18:28:00.001+01:00

Aquest nadal he començat a treballar amb el feltre en coses básiques.

He fet quatre tipus d'adorns per l'arbre, aquí a la foto n'hi ha tres

(el nino blanc me'l van regalar pel meu aniversari)

Materials: Feltre, fil i agulla i cinta

Pas 2

Pas 3

Juntar les dues parts.

Testigo de cargo

2011-12-21T16:43:00.003+01:00

La reclusió m'ha portat a mirar pel·lícules d'aquelles que s'han d'haver vist. Peliculones que no poden faltar si t'agrada el cinema. Algunes d'elles ja les havia vist de petita tot i que ja no les recordo (El Padrino, els Harris, ..) i les altres son amb les que he començat.

Testigo de cargo, de 1957 i obra d'Agatha Christie de 1948, explica la historia d'un home, Loenard Vole, que és acusat de l'assassinat d'una rica senyora que era amiga seva i de la que heredaria tots els diners. Totes les proves contra ell son clares, pero un dels millors advocats criminalistes de londres acceptarà el seu cas per conseguir deixarlo lliure.

L'estil graciós i desprecupat de la pel·lícula, enganxa en una trama tramposa i simpàtica que es resol de la manera més extranya i intel·ligent lligant dialegs estrambótics i detalls insignificants.

Un judici subrealista que han de veure tots aquells amants de les bones històries i que acava demanant: "Les encarecemos, en beneficio de aquellos amigos suyos que no hayan visto aún la película, que no revelen a nadie el secreto del final de TESTIGO DE CARGO"

BON NADAL

2011-12-18T15:50:00.000+01:00

Aprenent a dibuixar amb vectors. Shutterstock

He estat totalment desapareguda del món internet durant un temps, causa d'un terra mullat i unes bambes patinadores que em van jugar una mala passada fent que la clavicula es trenques en trocets.
Segueixo cuidant'me així que de moment desitjar un BON NADAL a tothom i FELIÇ ANY NOU i a la tornada posaré en marxa el blog de nou.

De morir al vespre fins a ser enterrat

2011-11-18T09:43:00.008+01:00

Enganxada totalment a la sèrie, a dia d'avui acabo el novè llibre, i faré una pausa perquè els tres últims no han estat publicats, encara, en edició de butxaca.

Tots ells han seguit el ritme dels primers, centrats en una història principal, sense perdre cap dels protagonistes pel camí. A vegades comença a ser difícil recordar el nom de tots els implicats.
Una mica repetitius, perquè sempre està recordant coses dels llibre anteriors, tot i que té sentit si no els llegeixes seguits, perquè no es poden recordar tots els detalls.

Muerto hasta el anochecer
En el primer llibre coneixem a Sookie Stackhouse, la protagonista telèpata que ens explicarà totes les històries que viu des de el moment que coneix el vampir Bill.
Ens posa en situació, ens presenta als personatges i vivim la primera aventura: un assassí en sèrie a Bon Temps que mata a noies que tenen relacions amb vampirs.

Vivir y morir en Dallas
Sookie és atacada per una mènada i comença a utilitzar els seus poders per ajudar als vampirs. Pot llegir la ment dels humans cosa que fa senzilla la feina de creure o no a les persones.
Per altre banda apareix per primera vegada la Comunitat del Sol, secta en contra dels vampirs que es dedica a crear un petit exèrcit de creients per a eliminar tots els no vius.

El club de los muertos
Últimament el vampir Bill no està gaire implicat en les relacions amoroses que comparteix amb Sookie, i un cop desapareix, Sookie s’ajunta amb Eric, el jefe del Bill, per anar a Mississippí a trobar-lo.
A més de començar a truncar-se la relació entre els dos protagonistes, la atracció patent amb Eric es fa cada cop més evident.
En aquest llibre, contarà amb l’ajuda dels homes llop i altres canviants, que tot i ser éssers ocults, volen sortir a la llum pública com van fer els vampirs fa tres anys.

Muerto para el mundo
Tornant de treballar, Sookie es troba a Eric despullat, caminant per la carretera i sense recordar qui és. L’atracció en aquest quart llibre fa que una relació impossible comenci entre ells, doncs, quan Eric recuperi la memòria potser desapareix tot l’amor que ara proclama.
Aquesta vegada les bruixes seran l’enemic a combatre i la memòria d’Eric, el motiu per lluitar.

Más muerto que nunca
Un franctirador s’ha instal•lat a la zona per a disparar contra tots aquells que els dies de lluna plena canvien la seva pell per la d’un animal. Però Sookie no s’en salvarà, doncs té relació directa amb varis canviants i té la seva olor impregnada.

Definitivamente muerta
Sookie perd a la seva cosina Hadley i es presenta a Nova Orleans per a solucionar els temes pendents. Allà haurà de conèixer a SophieAnne, la reina vampira de Lousiana i companya sentimental de Hadley i presenciar el matrimoni entre aquesta i el rei d’un altre estat.

Todos juntos y muertos
Amb la relació de Bill acabada i l’atracció d’Eric controlada, Sookie comença a sortir amb Quinn, un home tigre. Junts, i amb tots els vampirs de l’estat, han de presentar-se a la cimera vampírica a fer costat a la seva reina, que es acusada de matar al seu marit i a més, s’ha vist fortament afectada pels huracans de Nova Orleans. Les seves habilitats i tenir clar a qui ha de ser fidel, seran la garantia de continuar vivint.

De muerto en peor
Després del Katrina Quinn a desaparegut, i Sookie compateix casa amb una amiga i un gat. Els canvis son cada vegada més palpables al món sobrenatural, i mentre els homes llop lluiten per la continuïtat de l’espècie, els vampirs de la zona reben la pressió d’un nou rei.
Sookie es veurà involucrada en tots els actes, doncs, es "amiga de la manada" títol oficial que li han concedit i ha tingut masses intercanvis de sang amb Eric, cosa que fa que estiguin vinculats permanentment.

Muerto y enterrado
És la hora. Els canviants decideixen sortir a la llum i que tot el món conegui la seva existència. Però no a tot arreu les reaccions seran igual d'acceptades.

Una pizca de muerte
Muerte en família
El día del juicio final.

L'últim gran dia [Get Low]

2011-11-16T15:36:00.000+01:00

Félix Bush és el protagonista d’aquesta història. Un home gran, amb cara de pocs amics, que sempre va acompanyat de la seva escopeta i no deixa que ningú s’apropi a casa seva.

La llegenda diu que és un home perillós, que ha matat a homes a cops de puny i que a la seva edat, encara podria fer-ho.

Félix nota poc a poc com la flama de la vida es va apagant i decideix muntar el seu propi funeral, que es celebrarà mentre ell encara sigui viu.

Convidarà a totes aquelles persones que sàpiguen histories sobre ell (pel que sembla això inclou 4 estats) perquè les expliquin i al final ell explicarà el seu propi relat, el secret que porta tants anys guardant.

A més, per fer-ho tot una mica més emocionant, ven una loteria que permetrà al guanyador quedar-se amb les seves terres, la casa i la recaptació.

La història, tot i que una mica lenta perquè va al ritme del senyor, que vulguis que no té 70 anys, és simpàtica i commovedora. Dramàtica però senzilla no perd la línea principal, tot i que al final un pensa que no n’hi havia per tant.

Es podria treure més suc del protagonista, del mal geni, però es igualment tendra.

Una nova història dins d’un cine convencional que sempre explica el mateix, i dels remakes i segones parts que omplen ara les sales.

1/4 del puzzle

2011-11-14T12:43:00.001+01:00

Aquest troç es un quart del puzzle.

Es un triptic així que els dos "costats" (parts separades per banda marró) sumen igual que el mitg.

Total: 214x118.5cm

I també clauers

2011-11-12T18:57:00.001+01:00

I aquestes si que son les últimes creacions:

Tovalloles

2011-11-10T11:40:00.002+01:00

Últimament tinc moltes activitats:
Llegeixo més del que acostumo..

Cuso més del que solia..

I també miro forces pelicules tot i que algunes son tant dolentes que decideixo passarles per alt,

tot i que n'hi ha un bon grapat que voldria comentar:
Arthur, El último gran dia, Saint...

i també comentar els últims llibres que he llegit:

els primers 8 de True Blood, Gosthgirl, El llibre del cementiri.

Pero avui, només penjaré les meves dues (pen)últimes creacions

fetes per a les petites noves princeses de la familia:

Xmen: Primera Generació

2011-10-26T08:49:00.004+02:00

El cert es que no volia comentar aquesta pel·lícula. Es d'aquelles que sigui bona o dolenta la mires per definició, per coneixer més detalls sobre la primera Xmen, per passar l'estona, per imaginar poder volar o disparar amb els ulls, per deixar la imaginació al seu aire i després sentirse com s'és: un simple i vulgar humà.

Peró un detall casi al final de l'história em va fer escriure un Post-it mental que deia clarament que no podia deixar passar l'ocasió de senyalar amb el dit al traductor. Aquell que amb una sola frase destrossa la peli i amb l'únic que penses es en:
1.- Siusplau que no sigui la última frase de la peli i que la següent escena arregli el desastre.
2.- La mare que el va...

Resulta, i no es cap secret, que la peli explica com Magneto i Chals de joves creen la primera generació i lluiten contra el mal plegats. Tots sabem que Chals va en cadira de rodes, pero fins el final d'aquesta história pot caminar.
Quan arriba el fatidic moment ell diu algo així com: "No noto las piernas". La noia que li dona peu diu: ¿Cómo? (o: qué?) I aquí arriba el desastre.
Amb la cara desencaixada crida:
- No siento las piernas.

Sé que Rambo, i la versió de l'humorista Santiago Urrialde al dir la frase, va significar el començament d'alguna cosa important al món del cinema, pero és d'aquelles frases que s'han d'evitar dir si no vols que els espectadors es mirin amb cara d'extasis (més aviat comocionats, no emocionats).

Blitz

2011-10-24T13:45:00.001+02:00

Aquesta vegada Jason Statham no es un assassí a sou sino un policia. Aixó no treu que sigui poc correcte, violent, i un xic ilegal.

Un assassí en serie està matant als policies de Londres pero Brant serguirà la seva propia política per acabar amb els seus propósits.

Justiciera pero no inflada, Jason segueix fidel al seu paper d'home dur. 97 minuts que tot i la diversió de la pel·licula notes passar lentament.

M'ha agradat molt una opinió que he llegit que diu que al cinema els polis son guais, no tenen familia ni vida social, son alcoholics i malparlats i es creuen molt durs. Menjen pizza pel matí, s'enrollen amb noies de cabell cardat,... Pero no son el que eren. Les venjances d'Stallone tenien més sang freda.

En aquesta pel·licula no hi ha patades, ni tirs, ni persecucions en cotxe. Els policies segueixen el perfil citat pero només amb el seu do en paraula i xuleria guanyen qualsevol batalla.

Un 5.

Luxor

2011-10-20T15:21:00.000+02:00

Desde No puedo creer descobreixo una ment retorçada de 16 anys

que ha fet les seves delicies amb tela i paper:

Felicitats!!

Llegint True Blood

2011-10-05T12:45:00.000+02:00

Aquest dissabte em vaig fer amb els dos primers llibres de la sèrie de Charlaine Harris, d'on es basa la sèrie televisiva True Blood. Els llibres són una col•lecció de 12, i els quatre primers son els utilitzats en les 4 temporades de la sèrie de TV.

Pensant en que potser serien avorrits, no pel contingut sinó perquè ja he vist les temporades, em va sorprendre gratament que no tot el que passa a la sèrie passa al llibre, i algunes de les accions no es resolen d'igual manera.

Per exemple, Tara, la amiga de Sookie amb molt protagonisme a la sèrie, no apareix fins al llibre dos i es més anecdòtic que una altre cosa.

També s’ha de reconèixer que moltes coses guanyen de manera visual al llibre. El tema de la Hermandad del Sol no és ni molt menys tant espectacular al llibre com a la pantalla i la mènada és un simple apunt que es resol de manera més aviat sencilla.

Tot i així la relació entre Sookie i Bill té la mateixa essència, Eric és encara més descarat als llibres i les pàgines enganxen de tal manera que avui mateix aniré a comprar el tercer i quart volum.

Són fàcils de llegir, ràpids i sense gaire complicacions, pel que la lectura és amena i divertida.

Del que tinc més ganes es de començar a llegir els que no s’han gravat i per tant m’explicaran coses noves tot i que no podré imaginar amb una cara diferent a la d'Anna Paquin i Stephen Moyer (dos actors que m'encanten en els seus papers).

La col•lecció completa és la següent:

Muerto hasta el anochecer

Vivir y morir en Dallas

El club de los muertos

Muerto para el mundo

Más muerto que nunca

Definitivamente muerta

Todos juntos y muertos

De muerto en peor

Muerto y enterrado

Una pizca de muerte

Muerte en família

El día del juicio final.

Després he pensat que potser llegiré les col•leccions Harper Connelly (4 llibres) i Aurora Teagarden (8 llibres reduïts a 2 recopilatoris que no tinc clar que s’hagin traduït) de la mateixa autora.

De moment entreteniment garantit!

Bob Esponja calma entre Minnie Mouse i Dora la Exploradora

2011-10-04T09:37:00.001+02:00

Article del diari Què

Decenas de niños y mayores contemplaron perplejos, a mediodía de ayer, como Minnie Mouse atacaba agresiva a Dora la Exploradora y ambas se enzarzaban en una pelea que, según testigos presenciales, se prolongó durante alrededor de veinte minutos.

En un primer momento la cómica situación no pasó a mayores gracias a la no menos cómica mediación de Bob Esponja y su compañero de aventuras Patricio. Ambos trataron de retener a los iconos de Disney para evitar el enfrentamiento. Y aunque la noticia, por curiosa, pueda no parecer real, el caso es que un nutrido grupo de personas contemplaron atónitas la escena.

Al llegar al lugar una patrulla policial consiguieron separar al ratón de la aventurera pero, aún así, Minnie no cejó en su empeño de insultar, espetar y tratar de agredir a su colega de dibujos animados. Bob Esponja se alzó, una vez más, como un héroe entre los más pequeños logrando evitar un enfrentamiento directo entre ambos.

Probablemente la mayoría de los testigos no sabían que lograr una buena ubicación y llamar la atención de los más pequeños en la Puerta del Sol reporta importantes beneficios. "En un día fuerte que la cosa se dessarrolle bien", explica uno de los personajes disfrazados, "se pueden sacar casi 300 euros". El pasado sábado era uno de esos días "fuertes" y de las tensiones se pasó a las manos.

Coco y Elmo aprovecharon la situación para lograr más propinas

Durante el despiste generalizado de sus compañeros de profesión, Coco y Elmo demostraron que son de barrio (Sésamo) y conocen la calle. En un alarde de picaresca lograron captar la atención, durante los veinte minutos que duró el enfrentamiento, de una buena parte de las familias que paseaban por la plaza. Así, aprovecharon el despiste del resto de estrellas para dejarse hacer decenas de fotos y carantoñas de los más pequeños y embolsarse decenas de propinas de los padres.

Al final, como en los dibujos animados, todo volvió a la calma y cada personaje continuó con su tarea.

Swat: Operación especial

2011-10-03T09:11:00.000+02:00

Ja comença malament. Amb una música a lo sèrie policíaca de tres-cents capítols i unes imatges tirant a peli de sèrie B, ens explica la història d’un SWAT que es transferit durant 2 setmanes a Detroit per a fer un curs d’armament, tir i altres valor que ha aprés a Irak.

En aquestes dues setmanes a part de tenir temps d’entrenar al grup, fitxar a una tia bona per animar la pel•lícula i liar-se amb la psicòloga, també serà el punt de mira d’un boig protegit pel govern que intentarà posar-lo a prova.

La peli en si es dolenta, i deixa al aire coses bàsiques com: Qui es aquest boig? Perquè el govern el protegeix?

Tirs que no maten a ningú, les frases escoltades i avorrides de totes les històries de polis, els tópics de sempre, i ni tant sols una mica d’intriga o emoció.

Nota: 3

Colors

2011-09-30T17:39:00.000+02:00

Destino final

2011-09-29T09:08:00.000+02:00

Aquest any s’ha editat Destino Final 5, i com encara no n’havia vist cap he decidit començar per ordre i he mirat (de moment) les tres primeres, de 2000, 2003 i 2006.

El cert es que totes estan al mateix nivell, i que vista una vistes totes, però això es com Saw, Scream o qualsevol seqüela de por, en definitiva, el que interessa es veure com es mor la gent, quines idees extravagants a tingut el guionista i com d’horribles son.

La història de la primera part, i que es repeteix en les altres 4 parts, explica com, en un grup de joves que se’n va de viatge, un d’ells té una visió i veu com l’avió on ha pujat explotarà només enlairar-se.

Aconsegueix baixar del avió i el segueixen (el verb correcte seria que els fan fora) 5 amics més i una professora. Quan tothom li recrimina que està sonat i que per culpa seva es perdran el viatge, l’avió s’enlaira i explota.

Però això només es el principi, la mort tenia un pla i ells l’han espatllat, així que seran perseguits per la foscor fins ser atrapats. Al ser la primera part, no sabem les normes del joc, així que es fa una mica més interessant: Hi ha un ordre lògic? Si existeix i algú aconsegueix evitar-ho: està salvat per sempre? Hi ha alguna manera de aturar-ho?

La segona part explica la mateixa història però parteix d’uns amics que viatgen en cotxe. Un d’ells té la visió i paren en una intersecció salvant-se ells i tots els cotxes que venien darrera. Com han esquivat la mort cada un d’ells en tindrà una de pròpia, cada una més exagerada i fastigosa que l’anterior.

La tercera té localització en un parc d’atraccions. Un cop pujats a la muntanya russa la protagonista comença a cridar que les vies no estan bé i que moriran tots. Després de fer-la fora a ella i a uns quans més que l’insulten, els vagons engeguen i al cap de dos minuts descarrilen matant als seus companys de classe. Una vegada més, tots aquells que han salvat la vida es veuran perseguits per successos inverosimils i rebuscats amb l’única missió de morir.

La quarta (de 2009) reprèn la història col•locant-la en un circuit de Formula 1. La visió que tindrà un dels espectadors farà que uns quants salvin la vida i es torni a trobar a la roda del destí de la mort.

Per fi, la cinquena, localitza la història en un pont penjant. Una visió, gent viva que no hauria d’haver sobreviscut i ... la mort perseguint-los a tots.

S’ha previst gravar la 6 i la 7.

Nota mitja: 5

El Inocente

2011-09-27T09:07:00.001+02:00

Tenim a un advocat especialitzat en criminals dels barris pobres. Un dia, un noi ric de família poderosa li demana que el representi en el cas per l’intent d’assassinat d’una prostituta. D’entrada tot té molt bona pinta: millors ingressos, fama, però poc a poc el cas més senzill sembla complicar-se i ajuntar-se amb altres successos no tant clars.

Intrigant, amb ritme, la pel•lícula té una bona lògica i segueix els estereotips bàsics de tota història de judicis. Tot i així un punt de novetat fa que t’interessi el cas i segueixis amb curiositat els testimonis i els successos.

El guió es tret del llibre de Michael Connelly “El abogado del Lincoln” i segons diuen, tot i que la peli està molt ben adaptada i agrada en pantalla, el llibre s’ha de llegir sempre abans.

Nota: 7

The Company Man

2011-09-26T12:07:00.000+02:00

Ben Affleck té una bona feina, una família magnífica i tot el que necessita per ser un bon americà, fins que la seva empresa decideix reduir la plantilla i el fa fora. A ell i als seus companys, superiors, i a tot el departament.

Poc a poc es replantejarà el seu paper a la vida i aprendrà (o, més aviat, no apendrà) a viure amb el que la vida li dona.

La pel•lícula no està malament però té punts força importants que fallen. Sinó:
Com es possible que algú que cobra 120mil euros l’any i el fan fora després de 15 anys a l’empresa (això serà una liquidació important) no pugui viure més de tres mesos sense treballar?
Com es possible que el seu fill torni la Xbox perquè sap que els seus pares no poden pagar els terminis? Terminis per una Xbox de 250€ quan estàs cobrant 10.000€ al mes?

Com es possible que després de vendre el Porche, la casa de tres pisos i els trastos vells no tinguis ni per llogar un apartament i hagis d’anar a casa els teus pares?

Total, que després de 15 anys cobrant deu mil euros al mes, als tres mesos d’estar al paro (que per cert: els primers sis mesos està cobrant una ajuda!!) ha de vendre tota la seva vida i posar-se a treballar de paleta.

El resta de la peli, al estil Lunes al sol, veiem com els companys busquen feina, van a cursets d’aprendre a fer el currículum, i passen el dia, mentre seguim també la història de l’empresa, el perquè del tancament i la vida dels directors generals.

Comentari extra: Surt el Kevin Costner i això pot ser una gran excusa per mirar-la.

Nota: 6

No tengas miedo

2011-09-21T10:04:00.000+02:00

La protagonista es una nena divertida i simpàtica fins que al fer 5 anys el seu pare comença a abusar d’ella. Durant anys amaga aquest fet i encara que a la mare li ha explicat algunes vegades ella no la creu, i canvia de casa deixant-la sola amb el pare.

Als 25 anys i farta de la vida que esta vivint decideix entrar a un grup d’ajuda i així poder encarar-se a la situació.

La pel•lícula està ben feta tot i que en alguns punts no vaig entendre del tot les accions de la noia. Es delicada al tractar el tema, però a la vegada crec que barregen masses coses independents.

El pare tampoc queda en un paper de dolent, ni la mare de envejosa i egoista que ho sabia tot i no va fer-hi res, simplement passen de llarg deixant que l’únic realment importat sigui la filla.

Tenia moltes ganes de veure-la i la veritat es que ara no la recomanaria a ningú.

Nota: 5

No lo llames amor llamalo X

2011-09-19T13:56:00.000+02:00

20 anys després de la seva última pel•lícula porno, Pepe Fons decideix reunir a tots els seus actors per fer-ne una última, creant la producció més gran i costosa del cine porno espanyol de la història. Vol portar a terme El Alzamiento Nacional, explicant la guerra civil a través d’orgies i escenes grotesques, però realment el que viurem nosaltres com a espectadors son les tres històries d’amor entre: Pepe Fonts i la seva dona, i tres dels actors i el guionista (Paco León i Kira Miró, i entre Julián Lopez i Ana Polvorosa).

Del estil Aida, 7 vidas, Que se mueran los feos, no es espectacular, ni gaire divertida i només s’aguanta perquè els actors li donen vida.

Caperucita roja ¿A quien tienes miedo?

2011-09-15T09:20:00.001+02:00

Aquesta nova versió de un dels contes infantils més famosos del món, balla entre la fantasia, la intriga i la tensió.

Recordant l’estil Crepuscle, els personatges ens porten a un poblet de l’Edat mitjana on Valerie (la caputxeta) enamorada de tota la vida de Peter, s’ha de casar amb Henry perquè es d’una família rica. Els dos son guapos, alts i forts, un ros i un moreno, així que tampoc seria res greu haver de deixar al Peter. Però tornem a la història.

La qüestió es que cada lluna plena un llop ronda el poble. Ells ja ho saben i preparen animals i no surten en tota la nit, però aquella nit el llop mata a la germana de Valerie.
La gent del poble decideix anar a buscar al llop, però tornen amb un trofeu equivocat. Arriba al poble el pare Solomon que els hi explica la diferencia entre el llop que han matat i els homes llop, però ells no li fan ni cas i a mitja celebració el caos i la mort plana sobre el poble i el llop fa una massacre.
Quan arriba a la caputxeta li diu: Vine amb mi i no mataré a ningú més, i per donar una pista li ensenya el seu ull humà, de color marró.

Ara explica-li als demès que un llop ha parlat sense que et tractin de bruixa, i decideix entre tota la gent el poble QUI de tots els d’ulls marrons és el llop.

I bàsicament la pel•lícula corre entre fiar-te un o de l’altre fins a descobrir la veritat.

M’agrada: la escenificació, el vestuari, l’edat mitja..
Nota: 8

Trailler:

Sream 4

2011-09-15T09:00:00.001+02:00

Seguint la línea de la saga, ja fa deu anys de les primeres morts a Woodsboro, i Sidney Prescott, la única supervivent torna al poble. Amb la seva tornada, tornarà a apareixer Ghostface per a matar a tothom que s’hi posi davant.

Entre el principi cutre (creus estar mirant Scari Movie) i el final, molt sorprenent, res de nou a la vista.

Bajo Cero

2011-09-14T12:29:00.000+02:00

Dos amics, un d’ells amb novia, van a passar el dia a les pistes d’esquí.

Com durant tot el dia no han pogut fer gaires baixades perquè la noia no sap esquiar, decideixen fer una última baixada ràpida abans de tornar a casa.

Pujats al telesella, els llums de les pistes s’apaguen, es queden penjats a 15 metres i es preveu una tormenta de neu. Pel que sembla les pistes no tornaran a obrir fins divendres, i es diumenge.

Arribats a aquest punt tots pensem en que faríem i no ens sembla tant difícil escapar. Bé, no us penseu que es una d’aquelles pel•lícules en que s’han de salvar i no fan res ben fet.

Un exemple que poso sempre es quan a “Buried” el protagonista cala foc al taüt per cremar una serp, quan la podria trepitjar. L’altre exemple bàsic es a “A la deriva – Open Water 2” on tots es tiren al aigua i no poden pujar al vaixell. Doncs bé en un moment donat sona un mòbil i aconsegueixen agafar-lo per explicar el que passa, però clar llavors no hi hauria peli així que una de les noies es posa histèrica i el telèfon acaba al aigua.

Doncs no no, aquí, i sense explicar massa, un d’ells fa el que tots teniu en ment: tirarse a la neu. Encara que et trenquis algun ós pots baixar amb l’snow a avisar a algú. Per altre banda l’altre noi porta a terme l’altre opció: puja al cable i va xino-xano fins al pal on hi ha escales i baixa.

Si us agraden les històries de tensió, es una bona tria. Es curta, intensa.

M’agrada: Que no fan “gaires” tonteries.

No m’agrada: Que l’altura del telesella varii segons el que vagi bé a la pel•lícula.

Nota: 6

9000

2011-09-09T09:00:00.002+02:00

Avui divendres tinc el plaer de presentar:

(tambors)

La meva nova distracció durant els pròxims... 18 mesos?

Puzzle Educa de 9000 peces del jardí de les delícies!!

Dividit en 2 parts, de moment ja tinc el meu puzzle roll.

He muntat el marc de la part esquerre i la tira marró.

I he dividit les peces per colors.

La Bella i la Bèstia 3D

2011-09-08T09:00:00.005+02:00

A partir del 5 d'Octubre, tots aquells a qui us agradi el 3D, podreu trobar a les botigues un nou combo BluRay de la Bella i la Bèstia que inclourà el BluRay i el BluRay 3D.

Aquest mateix combo el podeu trobar ja per a Enredados.
Els més clàssics podrem seguir gaudint dels nostres combos: DVD + BR.

imatges zonadvd

Brave

2011-09-07T09:00:00.002+02:00

A partir del 15 de Juliol de 2012 podrem gaudir de la nova pel·lícula Disney Pixar titulada Brave, que narra la història d'una princesa escossesa que decideix posar per davant dels seus deures el tir amb arc.

El mateix any, el 16 de Novembre, podrem veure Monstruos S.A. 2.

Dexter temporada 5

2011-09-06T09:00:00.002+02:00

Sempre hi ha temps d’enganxar-s’hi.

Una temporada més, Dexter dedica el seu temps lliure a matar culpables que han esquivat la justícia.

Sol amb el seu fill, no vull detallar gaire pels qui no hagin vist les altres temporades, es planteja què fer perquè Harrison no sigui com ell.

La trama principal serà co-protagonitzada amb Lumen, la seva companya durant aquesta temporada a la que salvarà d’uns assassins i ajudarà a venjar-se. Com sempre, la seva feina a la policia l’ajudarà a localitzar les víctimes i treballar en ferm.

Per altre banda la policia seguirà juntament amb el cas de les noies dels bidons (el que Dexter soluciona extraoficialment) un cas de la Santa Muerte, decapitacions portades a cap per una banda Hispano Llatina.

Crec q es la temporada en que més clar he vist que algú l’enganxaria. Ho he passat realment malament i el final ha sigut gratificant, però trist.

Esperant la sisena temporada que s’estrena a EEUU al Setembre.

Secuestrados

2011-09-05T09:00:00.001+02:00

De por i espanyola, relata com tres encaputxats entren a una casa de classe alta a robar i sense por a disparar.

Realista, angoixant, revises una vegada i una altre la porta de casa teva abans d’anar a dormir. Potser massa violenta però per desgracia no allunyada de la realitat, fer-se el valent mai a sigut una forma de que les coses acabin bé.

El millor: Manuela Vellés (tot i que potser es massa pánfila)

El pitjor: El novio no pinta gaire.

Nota: 6

Sin límites

2011-09-02T09:00:00.000+02:00

Bradley es escriptor i no està gaire inspirat. Un dia prova una droga que li permet utilitzar totes les seves facultats mentals i es torna súper intel·ligent. Gracies a prendre la pastilla cada dia acaba triomfant a Wall Streeet. Però el secret de la pastilla no està limitat a ell, i altres volen el seu poder.

Potser massa ingènua en algun punt, no pots pretendre fer-te famós en borsa en 2 dies i esperar que els que busquen la droga no sospitin, parteix d’un punt que encara no havia vist al cinema. Curiosa. Diferent en alguns punts. Entretinguda però caòtica.

El millor: El rus i les paraules.

El pitjor: Robert de Niro es només el ganxo comercial.

Nota: 7

Sin compromiso

2011-09-01T09:00:00.001+02:00

Una altre comèdia romàntica americana on noi i noia decideixen ser amics “con derecho a roce” perquè la seva amistat no es perdi després d’una nit junts.

Final? O junts o separats però no a mitjes.

Entretinguda al principi, el final s’allarga massa fent que perdi tota la força.

Diferent per la forma però igual per guió a moltes altres, es per passar l’estona sense més.

El millor: La cita

El pitjor: Quan creus que acaba encara queden 20 minuts.

Nota: 4

El rito

2011-08-31T10:00:00.000+02:00

Quan veus a Anthony Hopkins a la portada d’un DVD de terror penses que potser serà el millor dia de la teva vida. Res més lluny de la realitat.

Michel es un seminarista poc convençut al que envien al vaticà per fer un curs d’exorcisme. Si ja no creia gaire en els seus propis sermons i era més partidari de la ciència que de la religió, podeu imaginar quines cares posa quan li parlen de dimonis i d’aigua beneïda.
Precisament pel seu comportament poc interessat el porten a conèixer al Pare Lucas (Anthony Hopkins), sacerdot que li ensenyarà les realitats de la fe.

Mai després d’una peli de por havia dormit tan tranquil·lament, i es que s’apropa més a un relat religiós. No es fa llarga però tampoc es gaire entretinguda.

Aixeco les celles perplexa i somrient quan diu: Basada en echos reales.

Nota: 4

The mechanic

2011-08-30T10:00:00.001+02:00

Al més pur estil de Transporter, Jason Statham ens porta una nova historia de tirs, persecucions i cotxes en flames.

Remake de 1972, Arthur, assassí a sou, es contractat per matar al seu mentor Harry.
Això farà que es replantegi els seus mètodes, els seus sentiments, i “adopti” al fill de Harry per ensenyar-li totes les seves habilitats, tècniques letals i procediments a seguir.

Ràpida, entretinguda i senzilla, no aporta res de nou al cinema però ens distreu agradablement si volem acció sense fre.

El millor: Sempre m’ha agradat l’actitud que els hi posen als assassins a sou a les pelis. Així com seriosos i misteriosos, amb cara d’estar molt ocupats.

El pitjor: El fill del Harry no em cau bé.

Nota: 5

Mata al irlandés

2011-08-29T10:00:00.000+02:00

Biografia de Danny Green explica la vida d’un gàngster irlandès que vivia a Cleveland.

Explica els seus moviments a la màfia, com escala poc a poc per ser un dels dominadors de la ciutat i com poc a poc va fent enemics i els amics van morint.

Pel·lícula lenta, avorrida i pesada, va ser un sofriment mirar-la sencera sense adormir-me.

Segurament els experts diran que no en tinc ni idea, que té una magnifica posta en escena, una meravellosa fotografia, una treballadíssim personatge, i no ho dubto! però em va desesperar.

El millor: el maquillatge de Ray Stevenson

Nota: 3

Cisne negro

2011-08-26T09:51:00.002+02:00

Per fi en DVD, la peli que va guanyar l’Oscar, el Globus d’or i el Bafta a millor actriu, es força interessant tot i les últimes crítiques que estan apareixent dels ballarins de l’obra.

Relata la història de Nina una ballarina brillant que viu completament per la seva feina a la companyia de NY. El director de la companyia decideix que faran una nova versió del Llac dels cignes, on la mateixa ballarina farà de cigne blanc i de cigne negre.

Nina es ideal pel paper del cigne blanc, es el seu somni des de petita, però en canvi no té el que fa falta per ser cigne negre.

La pressió de la seva mare, el director i una companya que podria robar-li el paper, la trastornaran durant tots els assaigs fins que, el dia de l’estrena, la realitat i la ficció ja no es puguin distingir i acabi totalment trastornada.

Una de les primeres coses que em vaig preguntar era perquè a algú se li podia ocórrer la idea tant estúpida de que la mateixa ballarina fes dos papers. Si son papers tant diferents i pots posar-ne a dues, quina necessitat hi ha? Al final no es com al cinema que els hi veus la cara contínuament i pot ser un recurs obligatori.

En fi, independentment de la meva necessitat a entendre alguns perques, la peli es a vegades difícil de seguir, confusa i en pararl·lel dramàtica i meravellosa, adjectiu que segurament esdevé dels moviments de ballet.

Fastigosa quan s’arrenca les pells dels dits, dura quan entrena sense descans, estranya quan creus que ha passat alguna cosa i després ha desaparegut, fascinant quan ballen i sorprenent desenvolupament de guió.

Una història recomanable, amb una gran interpretació de l’actriu, que potser no tracta una temàtica que agradi a tothom però crec necessària per a qualsevol seguidor del cinema.

El millor: Una imatge del final. No vui fer spoiller.

El pitjor: La sang, les ferides...

Nota: 8

Sígueme el rollo

2011-08-25T09:17:00.000+02:00

La típica comèdia romàntica americana on Noi (Adam Sandler) es vol lligar a noia, i acaba enamorant-se de la seva Amiga (Jennifer Aniston) de tota la vida.

De fet amb la descripció anterior ja no hi ha gaire més a dir. No es la millor peli de l’any, ni es la pitjor, simplement una història per quan tens ganes de veure un DVD i no pensar en res més.

Nota: 5

El que em queda d'ella

2011-08-24T12:13:00.000+02:00

Avui fa dos anys que em van robar la bici, i l'únic que em queda d'ella es la imatge de Google Maps.

Sempre dormia al balcó, durant el dia tenia pàrking, però al Agost el pàrking era en obres i es segon dia al carrer va desaparèixer, deixant el candau partit en 3 trossos mitjançant una cisalla.

El més trist va ser perdre el sillín. Una edició de Pantani que no vaig poder treure al deixar-la al carrer perquè estava rovellat.

El pitjor: anar caminant fins que m’en vaig fer amb una altre.

Allà on siguis: segueixo buscant-te!

Amigos

2011-08-24T11:50:00.000+02:00

Aquest estiu he vist moltes pel·lícules, però començaré comentant aquesta perquè es la única que he vist al cine.

Relata la vida de 4 amics que des de ben petits fan apostes per a qualsevol cosa. Un dia un d’ells (Nacho) fa una aposta massa arriscada i els altres decideixen no veure’l més. Al cap dels anys el Nacho es mor i l’advocat els hi presenta l’última aposta: qui tingui més audiència a televisió fins a final d’any guanyarà la seva herència: 17 milions d’euros.

A partir d’aquí un munt de situacions estranyes/absurdes comencen a apareixen en escena. Algunes tan recargolades que rius, d’altres tan simples que mous el cap dient: No es possible! I així fins arribar a cap d’any on es decideix el guanyador final.

Sense més intenció que passar l’estona i intentar riure una mica, la peli va ser molt entretinguda!

El millor: Ernesto Alterio

El pitjor: La crítica als programes i les audiències es nul.

Nota: 6

el Rey León

2011-07-15T10:46:00.000+02:00

Al octubre tornarem a tenir a les botigues el Rey León en DVD i amb edición diamante BR.

Pero aixó no es tot, i es que, al igual que quan va sortir la Bella i la Bèstia es va tornar a estrenar a alguns cinemes, aquesta vegada, el rei lleó arribará en 3D a la gran pantalla.

Font de la notícia

Estiu

2011-07-06T09:50:00.000+02:00

Comença l'estiu i tots desconectem una mica perque si no tenim vacances estem a la platja o fent un vermut o la siesta, així que fins que tornem al Setembre, els posts baixaran considerablement.

Aquí us deixo una activitat perque passeu uns minutets entretinguts i li regaleu a algú.

BON ESTIU

Rebaixes

2011-07-04T09:32:00.000+02:00

Aquests dies podeu aprofitar les ofertes en BR i DVD que ens ofereixen les botigues.

Aquest any Pixar ha posar totes les seves pel·lícules a 2x1 així que si teniu coses pendents es un bon moment. A més, el preu de les pelis a baixat a uns 22€ cada una, enlloc dels 28 que pagavem abans.

Fins i tot "Los increibles" i "Bichos", que van sortir al mercat el dimecres passat, entren dins la oferta!

Per altre banda a Mediamarkt venen un lector BR per a 100€ i et regalen 7 pel·lícules Disney en BR!!

Misfits

2011-06-29T10:38:00.001+02:00

Vaig devorar tant ràpidament True Blood que em vaig tornar a trobar perduda en el meu mar de dubtes. Les setmanes van passar, i de cop, MTV va obrir de nou el meu interès cap a les series. Misfits començava en castellà, i tot i que al 3xl ja l’havien donada en català, el doblatge i sobretot les bromes d’en Nathan milloraven considerablement d’un idioma a l’altre.

Misfits consta de 6 capítols en la primera temporada, i 7 a la segona, així que es molt fàcil de veure i potser si fos més llarga no tindria aquest ganxo.

Tenim a 5 nois que van a fer serveis a la comunitat quan cau una calamarsada molt estranya i acaben tots amb poders. Tots ells van comprenent poc a poc les seves noves habilitats, tots menys Nathan que haurà d’esperar al últim capítol de la primera temporada per saber que li depara a ell tot aquest desgavell.

Durant els diversos capítols ens mostren les seves habilitats, i lluiten contra altres joves amb poders que utilitzen la situació per guanyar diners, fama o el món sencer. Així, sense ser-ho, els 5 protagonistes es converteixen en uns estranys súper herois que amb els seus poders, més o menys útils, salven a la ciutat.

Desitjant que es gravi la tercera temporada, tot i que diuen que el personatge de Nathan no continuarà, esperem amb ganes noves aventures, doncs l’últim capítol capgira tot el que coneixem fins ara.

El millor: En Nathan

El pitjor: Masses pocs capítols, tot i que em reitero al dir que potser així es millor.

Nota: 8’5

127 Hores

2011-06-23T09:13:00.001+02:00

Després de la publicitat que m’havien fet d’aquesta pel•lícula, esperava alguna cosa més impactant, més aterradora o si més no, menys al•lucinògena.

La història, per aquells que no ho sabeu, explica la experiència real de Aron Ralston, un escalador que durant la escalada dels canyons de Utah es va caure quedant-li un braç atrapat. Després d’intents frustrats per apartar la roca, l’única solució viable després de quatre dies es prendre una solució una mica més factible, però poc agradable.

El principi ja em va fer dubtar, la pantalla es divideix en tres parts on apareixen actes esportius o llocs on hi ha molta gent: un camp de futbol, el metro... Durant la pel•lícula també s’utilitza aquest recurs en algun moment per a les al•lucinacions del protagonista, i després es torna a recórrer a ell al final, com per fer-nos notar que ell sempre ho volia fer tot sol i en canvi a altres llocs està “a tope” de gent, però ja ho havíem entès a la primera, no feina falta gastar 15 minuts de pel•lícula.

He de dir que la cinta va obtindre 6 nominacions als Oscar, entre ells guió, pel•lícula i actor, 3 nominacions als Globus d’or, 8 nominacions als Bafta, però si no m’equivoco no va guanyar cap d’ells, només un Independent Spirit Awards al millor actor.

Podria ser comparada amb Enterrado, que, tot i que no utilitza els mateixos recursos, ens recorda la situació. S’ha de reconèixer que en aquest cas el protagonista fa coses força interessants per aconseguir sortir d’allà, i no el podem titllar d’inútil, cas contrari d’Enterrado, que ja vaig comentar al seu dia.

Tot i així, masses records al passat, masses al•lucinacions i poca credibilitat en el moment posterior de l’accident (no sé: pots cridar una mica un cop tens el braç enganxat a la pedra, et pots posar histèric una estona, pots plorar, marejar-te una mica, alguna reacció humana!) allunyen aquesta pel•lícula de les dvdteques que tenim a casa.

El millor: L’angunia del moment més important de la peli.

El pitjor: Un dels vídeos que grava on imita un programa de la televisió. Llarg i avorrit.

Nota: 5

El Turista

2011-06-21T17:29:00.001+02:00

Johnny Depp i Angelina Jolie fan una parella ben estranya en aquesta pel·lícula, amb no gaire acció però distreta.

Frank, un turista americà que ha perdut a la seva dona, viatge a Itàlia per recuperar-se de la seva mort. Al tren coincideix amb Elise, una dona que vol retrobar-se amb el seu estimat, buscat per la policia i per la màfia, i que li demana que triï algú al atzar per despistar a tot el grup persecutori per reunir-se amb ell. Efectivament tria a Frank.

Potser massa evident a estones, mentre que als primers 30 minuts esperes que hi hagi algun tret que no arriba. Jolie tant estirada com sempre, mou massa els malucs, i Depp en un paper poc estimulant per ell, es defensa bé tot i la poca emoció del seu personatge.

El millor: És força entretinguda.

El pitjor: És massa evident.

Nota: 5

Territori prohibit

2011-06-17T09:36:00.001+02:00

Aquesta història dels immigrants il·legals a Estats Units, ens mostra la odissea d’un plegat de personatges per aconseguir el permís de residencia. Així, coneixem a una noia australiana que acaba fent favors sexuals al supervisor dels permisos a canvi dels papers, a una noia que no jutja el cas del 11S i per la qual ella i tota la seva família es veuran en la obligació de triar quedar-se al país o marxar, un jueu ateu que es farà passar per rabí, una família xinesa i una iraní que rebran el permís el mateix dia, i en tot aquest merder, Harrison Ford, agent d’immigració, que no para de fer favors a les famílies que deporta perquè li sap greu.

Un Harrison Ford massa vell, amb un paper que “ni pincha ni corta” i que podria eliminar-se del guió, fa encara més fluixa i avorrida la pel·lícula, que de per si ja no s’aguanta.

El millor: El jueu rabí

El pitjor: pf... tota la pel·lícula.

Nota: 2

Avions

2011-06-16T09:09:00.001+02:00

Sembla ser que als productors de Disney els hi va agradar força la pel·lícula Cars (de Pixar) i tot el marchandaising que està venent, perque han començat a anunciar una nova pel·lícula anomenada Planes (Avions), on els personatges ajudaran al protagonista Dusty a guanyar una carrera aerea, tot i la seva por a volar.

I així ho reconeix el director creatiu de Disney i Pixar: "Nos lo pasamos tan bien explorando el universo de Cars a lo largo de 2 películas que nos pareció natural ver a dónde podía llevarnos la imaginación en una película en la que los aviones fueran los personajes principales. Al expandir el mundo de Cars, Planes nos trajo un montón de situaciones divertidas y grandes oportunidades de crear nuevos personajes"

La pel·lícula sortirà directament publicada en DVD i BR a partir de la primavera de 2013, després de que Cars 2 hagi facturat el necesari.

True Blood

2011-06-15T09:24:00.002+02:00

Últimament em queixava perquè no trobava series al meu gust, i mentre esperava que tornessin a començar les temporades de El Mentalista i Dexter vaig estar una mica perduda. Vaig seguir alguns consells però cap de les aportacions que vaig rebre em van fer prou feliç com per seguir mirant-les. Vaig desterrar Californication per ser massa “fresca”, vaig descartar Crónicas Vampiricas per ser massa nyonya, i vaig avorrir Hijos de la Anarquía com a una pel·lícula llarga i avorrida sense acció ni emoció.

Em trobava perduda començant series contínuament sense cap sentit fins que un dia la llum va arribar a la meva pantalla de 200Hz amb True Blood. I vaig posar el segon i el tercer capítol, i com era tard vaig sopar i vaig anar a dormir. I el segon dia vaig mirar el quart, el cinquè i el sisè capítol, i com havia de treballar vaig sopar i dormir, fins a les 18h del dia següent que vaig repetir la seqüència. Així fins que havia vist els 36 capítols que formen les tres temporades existents fins el dia d’avui.

Basada en la serie de 15 llibres The Southem Vampire Mysteries (que estic desitjant llegir) de Charline Harris, l’acció succeeix a Bon Temps, un poblet de Luisiana. Els temps han canviat una mica i ara la societat a d’aprendre a viure amb els vampirs, que han sortit dels amagatalls i conviuen feliçment amb els mortals.

Sookie es la cambrera del bar de Bon Temps, i la seva il·lusió es conèixer a un vampir. Ella tè poders telepàtics i pensa que potser tindrà més en comú amb els vampirs, que son diferents com ella, que amb els humans.

I a partir d’aquí es com durant la primera temporada coneix a Bill, un vampir que només veu True Blood (beguda fabricada a Xina amb gust a sang), i comença una relació amorosa amb ell. En paral·lel varies morts al poble assenyalen com a culpable a Jason, el germà de Sookie, i el veritable assassí comença una llarga cursa per matar a la protagonista.

A la segona temporada comencem a conèixer secrets més obscurs dels personatges que acompanyen a Sookie, els companys del bar i del poble, i agafen més protagonisme els vampirs de Vamptasia, el bar de vampirs de la zona. A més de la trama per trobar a Godric, el sheriff vampir de la Zona 9, i el més vell dels vampirs d’USA, Jason ingressa a la secta de la Comunitat del Sol, que basa els seus principis en matar a tots els vampirs del món, i Maryann, una mènada, es dedica a capgirar tot el poble entrant en les ments dels ciutadans.

A la tercera temporada, i al més pur estil Crepusulo, apareixen els homes llop, i descobrim què és realment Sookie i perquè tots els vampirs tenen tant interès amb ella.

S’espera que a la quarta temporada, i seguint amb l’ordre dels llibres, apareguin les bruixes, però això ho sabrem a partir del 26 de Juny.

Mentrestant us recomano que us poseu al dia i no deixeu per demà tot el que pugueu veure avui.

Nota: 9

RED

2011-06-14T09:34:00.001+02:00

Bruce WIllis, Morgan Freeman, John Malkovich i Helen Mirren es posen a la pell d’uns agents especials de la CIA ja retirats als quals la nova administració de Washington vol eliminar perquè saben massa.

Adaptació del còmic de Warren Ellis amb el mateix nom, la pel·lícula es entretinguda i divertida, al estil de Bruce Willis. Poc creïble això si.

Quan vaig veure el trailler vaig pensar que seria un “bodri“ i la vaig borrar de la meva ment, però com tot a la vida, torna a lo bumerang i t’explota a la cara. Així va ser com li vaig donar al Play i vaig pensar: Que raro, del
Bruce i no la he vist?

El millor: Jonh Malkovich resulta que té raó

El pitjor: No aporta res que no hagis vist abans.

Nota: 6

3MSC

2011-06-10T10:34:00.000+02:00

No sóc fan de les pel·lícules romàntiques, no les solc mirar i si les veig no trec el temps per pensar-hi o comentar-les, simplement les poso, espero passar una estona entretinguda i mentre apreto el botó d’expulsar DVD les borro amb format ràpid del cervell.

Però: aquesta es especial, va crear alguna cosa dins meu, (i us puc ben assegurar que no és Mario Casas). Un Pepito Grillo cridava dins meu que aquesta història si que valia la pena.

Babi (Maria Valverde) es una noia de clase alta en una vida monótona i poc divertida. H (Mario Casas) es irresponsable, i fan de les baralles i les carreres il·legals.

I així, sense motiu aparent perquè pugui passar, es coneixen i comencen una relació que portarà a viure a Babi els millors moments i fascinants de la seva vida, així com les pitjors experiències que hagués pogut imaginar.

Un somni que apareix de manera frenètica i poc agradable, convertint-se en una història idíl·lica que poc durarà a l’altura de l’esperat.

El millor: L’amor

El pitjor: Li sobren uns 15 minutets.

Nota: 7

Els pròxims tres dies

2011-06-09T10:41:00.007+02:00

Russell Crowe es posa en el paper d’un pare de família al que acusen a la dona d’haver assassinat a la seva jefa i es condemnada a 20 anys de presó.

El marit, convençut de la seva innocència es fa càrrec de la situació, i mentre exerceix de pare exemplar, visita a la dona a la presó, lidia amb les crítiques, i aguanta advocats poc productius, comença a preparar un pla per aconseguir treure-la d’allà i marxar junts lluny del país.

Remake de la pel·lícula Cruzando el límite (Pour elle de Fred Cavayé al 2008) Crowe es passa el dia investigant i preparant la fuga perfecte.

L’actuació brillant de l’actor: com enganya, com mira al fill pensant que si no surt bé res seguirà igual, com falla a vegades i com torna a aixecar-se per continuar endavant, fan de la pel·lícula una bona història de superació i valentia cap a coses que mai series capaç de fer.

I tot i que les crítiques no son gaire amables amb la producció, els companys que l’han vist i jo mateixa la recomanem amb les mateixes ganes.

El millor: Rusell

El pitjor: Els nervis que passes al sofà (tot i que crec que això es bo)

Nota: 7

Més enllà de la vida

2011-06-08T10:18:00.009+02:00

Clint Eastwood. Gran admiradora he de dir que se’m ha quedat per sota del llistó, al igual que l’anterior (Invictus).

Paral·lelament coneixem tres històries:

2. · Una periodista francesa que està a punt de morir en el tsunami de 2004.

2. · Un nen de Londres al que li maten el germà bessó.

2. · Matt Damon, operat de petit, des de llavors té el poder de comunicar-se amb els morts.

I les històries van avançant juntes fins que als últims 10 minuts s’ajunten per un final fluix.

Una llàstima que no arribi més enllà. Més profunditat en els personatges, en el: perquè passa! Les històries no acaben de lligar entre elles, i esperes que el guió el mulli més en si es real o no que algunes persones tenen connexió amb els difunts.

Clint hauria d’haver aprofitat la seva força per fer creure als espectadors que no creuen en aquestes coses que potser si es possible.

El millor: el nen quan comença a moure’s per parlar amb el seu germà.

El pitjor: Poc potent.

Nota: 4

Enredats

2011-06-07T16:28:00.001+02:00

He de confessar que no esperava gaire d’aquesta pel·lícula. Les últimes produccions de Disney no han sigut gran cosa, i el trailler et feia tirar enrere, mostrant una peli infantil i amb acudits ximples.

Però ara que ja la he vist crec q han superat de bon tros “Tiana y el Sapo”, la qual vaig trobar realment fluixa.

La historia ja la coneixem, més o menys. Rapunzel es la princesa del regne però al néixer la seva mare es posa molt malalta. Per tal de curar-la i que neixi la nena, busquen una flor màgica que tot ho cura.

La màgia de la flor passa als cabells de Rapunzel, però quan aquests es tallen perden el seu poder i no creixen mai més.

La dolenta de la pel·lícula rapta a la princesa i la tanca a una torre per sempre més, i cada dia li raspalla la cabellera per mantenir-se jove i guapa.

Fins que un dia un lladre fugitiu troba la torre i comencen les aventures.

Les aventures no enreden la trama (cosa que a vegades molesta) ni es fan pesades, aporten el necessari perquè la història tingui el seu ritme i t’enganxi.

Un bon final al estil Disney que una vegada més ensenya a petits i grans el valor de l’amistat i l’amor.

El millor: el Pascal

El pitjor: les cançons son un fracàs absolut.

Nota: 8

un coixinet

2011-05-30T10:34:00.002+02:00

Amb punt de creu, que aixó si que ho tinc dominat, he creat un coixinet per una companya de feina:
Primer la part de davant

Després la de radera:

I després cosir del revés, omplir i rematar el foradet

Dolores Claiborne

2011-05-15T21:28:00.003+02:00

1992. Editorial Debolsillo. Primera edició 2009.

Publicada al 1992, Dolores Claiborne narra la seva pròpia història al ser acusada de la mort de Vera Donovan, la seva jefa durant anys.

Dolores comença a relatar la seva vida: el matrimoni amb Joe, els maltractaments, el neixament dels seus tres fills, els abusos sexuals a la que el pare somet a la filla gran, com comença a treballar amb Vera, com mata al seu marit, i com mor Vera (tot i no ser'ne ella la culpable).

Un relat dur, difícil i que no enganxa gaire, tot i la importancia de tots els temes que es tracten i de la força que té Dolores explicant els seus propis sentiments.

Si us interesa veure la pel·lícula, es diu Eclipse Total (no confondre amb Desafío Total).

Canciones para Paula

2011-05-12T15:42:00.000+02:00

Canciones para Paula es el segon llibre que vaig rebre per Sant Jordi.
He de reconeixer que a mi m'ha agradat pero que no li recomanaria a ningú major de 16 anys.

Aquesta novela apareix per primera vegada a Internet, obtenint una gran acollida del públic adolescent.
En un any i més de 30000 seguidores, el llibre es publica i s'escriu una segona part, de la qual també podem trobar els primers capitols a la web.

Bàsicament la història parla de la Paula, les seves tres amigues i tots els seus ligues.
Son les noies "guais" del institut, a les que tothom admira, de qui tots els nois estan enamorats, i a elles els hi encanta.

Comença quan la Paula coneix al Àngel per internet i queda amb ell.
Mentre l'espera allà on han quedat, coneix al Àlex, de qui es queda força impresionada.
El primer sembla que no apareix, i quan ella ja es decideix a marxar, l'Àngel, periodista que ha passat la tarda fent un reportatge a la cantant de moda, apareix com un raig de llum il·luminant la seva vida.
Com podeu imaginar tots els protagonistes son alts, forçuts, guapos i molt inteligents, i la Paula i el periodista comencen a sortir.
Per altre banda, l'Àlex ja s'ha enamorat de la Paula a qui no vol deixar escapar, la cantant de moda s'ha enamorat del Àngel, i el reste de personatges segueixent agrandant aquest triangle/quadrat amorós del que no hi ha final clar.

Una història al més pur estil Física o Química on tothom té el cor trencat menys els dos protagonistes.

El segon monstre

2011-05-10T16:46:00.001+02:00

He de reconeixer que aquest ha quedat força millor:

Vaig fer el dibuix a la tela del revés i vaig situar els ulls dos botons roses i un fons de feltre:

Després vaig cosirlos a la part correcte i li vaig fer una denteta de feltre:

Ara vaig cosir les dos teles i vaig acoplar les mans i els peus:

La part de sota la deixem una mica foradada per colocar el relleno i acabar de cosir després:

I ja el tenim aquí:

La mecànica del cor

2011-05-09T09:27:00.003+02:00

Sant Jordi va deixar dos llibres, i La mecànica del cor va ser el primer que vaig atacar.

Una nit freda del segle XIX, a Edimburg, neix en Jack, fill d'una prostituta, que l'abandona només neixer. Al fer les seves primeres respiracions, veuen que el seu cor està malalt, i li instalen un rellotge de fusta, que li servirà de cor el reste de la seva vida.
Cada día li ha de donar corda a aquest cor tan peculiar, i ha de seguir unes normes bàsiques:

1.- No tocar les agulles
2.- Dominar la ira
3.- No enamorarse mai.

Com podeu imaginar, les dues primeres poden ser fàcils, pero no la tercera. I es que amb 12 anys, el primer dia que surt de casa i va al poble, coneix a Miss Acacia, una petita cantant andalusa que li roba el cor.
A partir d'aquí decideix embarcarse en un seguit d'aventures fins a retrobarla a Granada i conquistarla.

Una història ben curiosa, amb un desenllaç poc esperat i moltes aventures que donen voltes a aquest rellotge que portem a dins.

Potser la fribolitat de Miss Acacia, gens carinyosa i les seves creences poc somiadores, costen d'entendre quan coneixem i vivim el drama d¡en Jack, pero en altres aspectes aquesta actitud ens ajuda.

Aviat podrem veure'la al cinema!

Preparacions

2011-05-08T11:41:00.000+02:00

Preparar un casament porta molta feina, i aixó es el que he estat fent últimament, aprofitant el temps del blog per a tots els preparatius.
A més m'he posat una mica més en serio a cosir i he tret alguns treballs força apanyadets.

Potser no es bon moment per escriure el post, perque el cap de setmana tornaré a desapareixer fins al Juny, pero he pensat que aquests dies puc comentar una mica tot el que he llegit, vist i/o cosit.

Aquí us deixo un avançament:

Annie leibovitz amb Disney

2011-03-04T10:08:00.000+01:00

Annie es la fotografa de celebrities més famosa i millor pagada del món.

Ara, després de molts premis que la acrediten i una llarga carrera,

posa sota les seves ordres als famosos de moda per una serie creada per a Disney.

Banderes dels nostres pares vs Cartes desde iwo jima

2011-02-21T10:03:00.002+01:00

Per fi vaig poder fer una doble sessió de Clint, i veure les dues pel·lícules de la Segona guerra mundial sobre la batalla de Iwo Jima.

La primera, banderes de nuestros padres, redacta la història segons el cantó americà, mentre que la segona, explica la vivencia dels japonesos, però tot i ser la mateixa història, poca cosa tenen en comú les dues pel·lícules.

Una, tant americana, tan pàtria, explica la història dels "herois" que aixequen la bandera a la illa. La veritable història de l'aixecament de la bandera, la vida dels tres herois, i la publicitat del govern per guanyar diners per bonus de guerra, lliga una pel·lícula on la batalla, el passat més proper i el present ens guien.

He de reconèixer que com a seguidora incondicional de les pel·lícules de Eastwood, en aquest cas, no ha arribat al seu màxim. Pot ser que sigui perquè no sóc fan de les històries de guerra, però sigui per la raó que sigui, crec que es necessari dir-ho.

Per altre banda, Cartes desde IwoJima, sembla més senzilla, un poble sense recursos, soldats sense cap més opció, han de fer front a milers de tropes enemigues entrant al seu territori.
Aquí només hi ha dues realitats, la batalla i el present, que només surt al principi i al final. Així que estem immersos en la lluita durant quasi els 140 minuts. El protagonista, un forner que ha sigut cridat a la guerra, escriu cartes a la seva dona, mentre cava i cava per poder crear una red de túnels per poder defensar-se sota terra.

En contra del que va dir la crítica en el seu moment, i després va demostrar als Oscar, jo prefereixo "Banderas de nuestros padres". El perquè probablement té a veure amb el que he dit abans, no soc gaire fan de les pel·lícules de guerra, i la versió americana em deixa veure més enllà de les batalles. Una cosa que m'agrada molt és que es mostri l'angunia dels soldats cada nit al tancar els ulls, recordant el que van fer, i això, no tant típic com jo ho acabo de definir jo, se'ns ensenya.

També em va agradar la crítica a la política i al govern. Es mostra una "realitat" on el poble viu enganyat amb les mentides dels diaris i els polítics, tot per guanyar diners i seguir amb la guerra.

Cartes des de IwoJima té un altre fons, també trist i dur, on des de un bon principi els soldats saben que no tenen res a fer. Més centrat en el general Kuribayashi i el forner, al final es una lluita per sobreviure a una mort massa clara a la que els han enviat sense reforços. Moltes emocions, molts sentiments, i una fina línea entre la vida i la mort.
El que més em va agradar va ser el record del soldat de cavalleria en un sopar a Estats Units i la resposta i la comprensió de tots quan li pregunten: què faries si EEUU tingués una guerra contra Japó?

Un estudi sobre les emocions i les reaccions de les persones a una guerra que no es de cap d'ells, d'una guerra on cap dels protagonistes de les pel·lícules van ser ni dolents ni bons, sino persones que defensaven l'orgull del seu país, aixó si, unes per convicció i les altres per obligació.

Aprenent a cosir III

2011-02-18T17:37:00.000+01:00

Seguint amb els meus invents, vaig probar de fer un peluix.
He de reconeixer que no és, ni molt menys, la cosa més maca que veure'ho a la vostra vida, però, pobre, algú l'haurà d'estimar, no?

Amb tot aquest material i cotó fluix

(no el recomano perque es xafa):

Retallem els patrons, el cos en tela i les manetes i peus amb feltre.

Cosim les orelles entre elles, rosa un cantó i blanc l'altre i ho cosim tot al cos:

Cosim el davant i el radera del nostre ninotet.

I deixem un forat per posar'hi el "relleno"

Després li cosim uns ulls i el cap:

I ja està, li triem un nom:

Pobre, fa pena i està tort, la pròxima vegada intentaré cosir algo més sencill ;)

Sport vs As

2011-02-14T17:33:00.003+01:00

A vegades es difícil entendre les paraules de Cruyff, però...

en que quedem?

SPORT

Captures dels diaris digitals el 14 de Febrer de 2011

Aprenent a cosir II

2011-02-14T10:25:00.003+01:00

Després de l'aventura de la bossa, vaig començar un nou projecte: una manopla (però la petita, no la de posar la mà dins).
La idea sortia d'un patró que vaig baixar d'internet que no tenia pinta de difícil.

Vaig retallar la forma i la vaig dibuixar a la tela:

Vaig fer una pila: tela negre, floca (no recordo el nom exacte ), una altre tela negre, i la meva tela de cuadres.
Aquí s'ha d'anar amb mil ulls, perquè si les poses al revés, al girar'ho no estarà del dret. (Ho vaig repetir 3 vegades).

Un cop vaig conseguir l'ordre correcte em vaig animar a posar el bec:
Si us animeu a intentar'ho us diré que el bec s'ha de posar en direció contraria al que vaig fer jo, sinó al girar'ho queda a dins.

Un cop cosit amb la máquina, deixant un trocet sense fer, li donem la volta.
Ara acabem de cosir el trocet que falta (existeix un punt invisible que si en sabeu una mica podeu fer perque quedi millor)

A més li afegim una goma per poder'ho penjar:
(El millor hagués sigut cosir'ho amb fil blanc...i amb més gracia).

I el resultat de la primera proba és:

He de reconeixer que va quedar molt gustoset, però no gaire bé.
Ara que sé els trucs, puc tornar'ho a probar, posant el bec al seu lloc i decorant la part de dalt per incloure els ullets i les ales.
Ja tinc el coneixament, només falta tornar'ho a posar a la pràctica (que segur ho farè molt aviat).

Barcelona: Quin canvi!

2011-02-07T11:06:00.000+01:00

A la web Fotos de Barcelona, podem veure fotografies de com era i com és la nostra ciutat.

Us convido a fer'hi un cop d'ull.

Kung fu sion

2011-02-04T09:42:00.002+01:00

No se en quin moment del dia sem va ocórrer la meravellosa idea de mirar Kung fu sion.

I el que més em preocupa es que, a més, va ser nominada al 2005 com a millor pel·lícula estrangera dels Globus d’Or, el 2006 nominada als BAFTA, als MTV, té 6 premis de cine de Hong Kong i totes les crítiques que llegeixo són bones.

Ens trobem a Xina als anys 40. La màfia domina la ciutat, i com si fossin irreductibles gals, una petita comunitat de veïns resisteix encara a l’invasor.

Es com veure un còmic, amb la gent corrent d’aquella manera que deixen ralles blanques, cares al pitjor estil Jimm Carrey, i una inquietant traducció basada en que cada xino parli un “dialecte” espanyol.
Tenim el basc, el gallego, l’andalús, el català, i tot això amb un còctel explosiu de frases cèlebres del cinema com Sayonara baby.

Tot i això haig de reconèixer que m’atreia i em va enganxar fins al final fent-me pensar en una sola cosa: A on es vol arribar i com acabarà tot aquest circ?

Un ciudadano ejemplar

2011-02-02T13:09:00.004+01:00

Tot comença quan Clyde Shelton es assaltat a casa seva i maten a la seva dona i a la seva filla. Els criminals no son condemnats perquè l’ajudant del fiscal fa un pacte amb un dels advocats dels culpables.
Deu anys després, moren els dos culpables de forma sàdica i horrible.

El ciudadano ejemplar es la mostra de com un dia et pot canviar la vida. Atrapar al culpable potser serà fàcil però entendre els motius, o el perquè de la gaubança costarà a la policia i a tots nosaltres.

No arriba al punt de les expectatives que m’havia creat abans de veure-la, però és una bona història.

Potser es que l’ajudant no ens acaba de caure malament com perquè ens posem en contra seva, potser costa creure que algú normal pugui ser tan sàdic encara que sigui per rancor, potser es que no veiem adequat el títol, potser és un començament massa alt per una continuació i un final massa normals, que acaben per transformar el que podia ser una gran pel·lícula, en una simple pel·lícula entretinguda.

911.140.680

2011-01-28T13:02:00.004+01:00

Últimament em fan perdudes del número 911.140.680.

Avui he agafat i he posat el número a internet (ho faig a vegades per si es alguna botiga):

"Uno de los números que no paran de llamarme es 911140680. Te hace una llamada perdida y cuando les llamas te sale un contestador pidiendo tus datos para solucionar un problema." Llegir sencer

Alguns diuen que té a veure amb Vodafone, altres li diuen: El timo de la llamada perdida

El blog Noticias Linux també ens alerta:

Atención si recibes una llamada del número 91 111 06 80, es una llamada de estafadores, te hacen una perdida al movil y cuando la respondes ya has caido en la trampa, recibes sms, salta un contestador de llamada de emergencia... de todo.

No contesteu a la trucada!

Enquestes poc clares

2011-01-27T13:32:00.000+01:00

Als diaris d'esports sempre podem veure algunes anecdotes i contradiccions.

Avui a Marca podem participar a la següent enquesta:

Però, quina es la pregunta:

¿Fue gol el remate de Luis Fabiano?

Parece que el asistente acierta. ¿Tú qué opinas?

Les respostes son totalment contraries, si opines que si a una, opines que no a l'altre.

Aprenent a cosir

2011-01-21T21:31:00.001+01:00

Desde novembre, quan em van regalar una màquina de cosir, em volia possar a fer alguna cosa pero no sabia ben bé què. L'altre dia buscant per internet vaig trobar una web que explicava com fer una bossa per portar la roba interior ordenada a la maleta. Una sencilla bossa amb una part de plàstic per veure l'interior.

Vaig anar a comprar el material que em faltava però la veritat es que vaig fer un desastre.
Avui he anat a comprar més material i ho he intentat arreglar, i crec que el resultat no està malament per ser el meu primer invent amb la màquina.
Tenia ganes d'ensenyar'ho així que, aquí ho tenim:

El material principal era: tela, tisores, cordó, plàstic, guix, fil i agulla.
Però després també he necesitat: feltre de colors.

Primer vaig agafar la tela i un cop tallada en dos quadrats vaig agafar una de les parts i li vaig fer un forat (del tamany d'un DVD).
Després vaig agafar un plàstic (no en tenia cap de comprat i vaig aprofitar l'emboltori dels tovallons de paper).
El resultat va ser un desastre, perquè a més de que no ho vaig cosir gens recte, el plàstic era massa fi i es va partir en alguns punts.

Després vaig cosir amb la màquina les dos teles, tres dels costats, deixant la part de dalt sense cosir:

Després vaig cosir la part de dalt per on després ha de correr el cordill:
La veritat es que ho vaig cosir massa petit, sense pensar que havia de passar el fil i ho vaig haver de fer altre cop, per aixó la bossa no es del tot quadrada.

Amb una agulla gran (que es pot veure a dalt al costat de les tisores) he passat el fil. (Aixó ja ha sigut avui en un intent de resoldre el desastre).

I després he tallat els feltres seguint un petit patró que habia dibuixat al ordinador. I ho he cosit tot (aixó si, a mà).

I el resultat final?

Potser faltarà enganxar uns brillants de reflex als ulls, però això en tot cas amb pega :)

La Rosa de Versalles

2011-01-19T12:56:00.000+01:00

Història escrita per Riyolo Ikeda al 1972, La Rosa de Versalles es un còmic (pel·lícula, sèrie anime i musical de teatre) dirigida al públic femení.
Ambientada a la França del segle XVIII explica amb personatges reals, la història de Lady Oscar i Maria Antonieta.

Lady Oscar és la sisena filla del capità de la Guardia, que cansat de no tenir fills, decideix posar-li a ella nom de noi i educar-la com a tal perquè pugui substituir-lo quan arribi el dia.

Amb 14 anys Lady Oscar es converteix en capitana de la Guardia Imperial i protectora de la princesa Maria Antonieta (princesa real d’Hungria, arxiduquessa d’Àustria, i futura reina de França).
Paral·lelament a les històries sentimentals i personals de Oscar, podem conèixer la vida de la Maria Antonieta, les seves aficions, les seves pors, i com poc a poc al passar a ser reina oprimeix al poble per viure més còmode i feliç, tirant els diners apostant en casinos i comprant joies.

A més, i amb clara necessitat de nombrar-los, apareixen Hans Axel Von Fersen i André Grandier, els dos homes que es disputen l’amor de Oscar.
André és la mà dreta d’Oscar, es coneixen des de ven petits i sempre enamorat en secret, ajuda i dirigeix la seva vida segons la de la noia.
Hans Axel es comte de Suècia, i a més de tenir enamorada a Oscar, està embolicat amb Maria Antonieta.

Des de el naixement de Lady Oscar i Maria Antonieta fins a la toma de la Bastilla i la Revolució Francesa, aquest còmic ens mostra intrigues polítiques, amors prohibits, tragèdia, i la història real d’aquells dies a França.

Per altre banda hem de destacar com la autora deixa les opinions personals que pugui tenir respecte a la historia als seus personatges dibuixats (tant reals com ficticis).
I no ens podem deixar enganyar perquè sigui una obra antiga, es guia i inspiració de molts shojo manga actuals. Recorda a Candy Candy o Georgi, però destinat a un públic més gran, amb una història més precisa.

Hem de destacar que no va ser fins al 2002, quan la historia havia triomfat a la televisió, que es va publicar a Espanya el còmic, dividit en 5 toms de 400 pàgines cada un. Amb l’edició d’aquesta saga, neix Azake Editorial, pensada per a publicar series de qualitat, sigui quina sigui la seva procedència, però darrera d’aquesta inexperta editorial hi trobem Zukoy 5.

Angry Birds

2011-01-04T09:18:00.002+01:00

Després de la sorprenent addició a Angry Birds, que ha produït més de 50 milions de descarregues a tot el món, un 20% de pagament, Roovio, els creadors del joc, han confirmat que al 2011 es produirà el llançament del producte, sense contracte d’exclusivitat, per a totes les consoles actuals: PSP i Playstation, Nintendo DS i Wii, i Xbox.

A més, tenen plans per crear una pel·lícula d’animació, una seqüela del joc des del punt de vista dels porcs i ja han dit: “Treballem perque aquests ocells es converteixin en una saga com pot ser SuperMario.”

Haurem d’esperar per veure si realment l’èxit immediat es fon en un record o comença una nova saga pels amants de les plataformes.

Els ulls del drac

2011-01-03T10:23:00.003+01:00

Durant aquestes festes, he pogut treure temps per llegar un llibre que feia temps que esperava sobre la rapissa de l’habitació.

Els ulls del drac (The Eyes of the Dragon) es una novel·la d’Stephen King publicada al 1987, que no tracta ni de monstres, ni de ens estranys, sinó d’un rei, el mag de la cort, i els seus dos fills.

La historia succeeix a Delain, a una edat mitjana fàcil d’imaginar.

El narrador sembla haver estat allà però no es cap dels protagonistes, i sol dirigir-se a nosaltres amb frases com: això deixo que ho decideixis tu, o t’ho pots imaginar.

Primer ens presenta als cinc personatges principals: el rei Roland, la reina Sasha, els prínceps Peter i Thomas i al conseller real, i mag, Flagg.

Flagg, que vol acabar amb la monarquia, aconsegueix matar a Sasha sense que ningú sospiti, al part del seu segon fill.
Quan Roland mori, Peter serà un rei magnífic, que no seguirà els consells del mag i segurament el desterrarà, però matar a Peter seria massa difícil sense deixar pistes, així que crea un pla per treure’s de sobre als dos personatges.

Imatge de Maximiliano Baratero.

Thomas mai a sigut el fill preferit, va malament en els estudis, el seu físic no es agraciat ni àgil i no es gaire fi, i tot i ser una copia bastant exacte del seu pare, Roland prefereix a Peter perquè s’assembla a Sasha, intel·ligent i fort, guanyador en tots els esports que practica, bondadós.. així no es difícil que Thomas odiï al seu germà per ser sempre a la boca del seu pare.

Matar a Roland i deixar totes les pistes a l’habitació de Peter fa que aquest sigui condemnat a viure la resta de la seva vida a la torre de l’Agulla i Thomas, que encara no té 15 anys, es transforma en rei, deixant que el seu màxim conseller sigui Flagg, i es clar, les coses per al poble comencen a anar cada cop pitjor.

Si hi ha una revolta del poble, si Flagg aconsegueix el que vol, o si tot acaba bé, es el que haureu de descobrir vosaltres.

Una lectura ràpida i senzilla, ben explicada i ordenada, que recorda a molts contes èpics que hem llegit o vist a les pel·lícules.

El noi d'Adidas

2010-12-24T09:12:00.000+01:00

Dissabte per la tarda vaig anar a l'Adidas de Passeig de Gràcia i vaig comprar una samarreta.
Vaig fer la cua, vaig pagar, vaig tenir una interessant conversa/discusió sobre els pegats de campions amb el noi i vaig marxar.
Avui he tornat per comprar una altre samarreta.
He fet la cua, i quan anava a pagar apareix el noi i em diu: tu vas venir l'altre dia a comprar una altre samarreta no?
Si, contesto, si que tens memoria.

M'he sorprés però després he recordat que després dels anys, encara recordo la cara de molts clients que venien a comprar a la botiga on treballava.

Bones festes

2010-12-23T16:17:00.002+01:00

Jeffrey Tohmas

2010-12-22T11:09:00.000+01:00

Aquest dibuixant ha creat les princeses Disney més malvades:
Podeu veure les 14 làmines al seu portafoli.

Rapunzel

2010-12-17T11:56:00.003+01:00

TRAILLER

TRAILLER 2

RAPUNZEL

FLYNN

PASCAL

MAXIMUS

GORILA DE BAR

Quads

2010-12-10T10:58:00.001+01:00

Vaig pensar que era una bona idea probar els quads, així que em vaig posar en contacte amb David Rent per contractar dues hores de passeig.

Vaig demanar un quad per cada un de nosaltres però em van dir que no entrava en el preu que em deien així que vaig agafar 2 hores en un quad i una torrada amb botifarra al acabar per 80€.

Tothom em deia que aquestes coses son aburrides, que el monitor no et deixa fer res i que acabes cansat d'anar lent, però va ser més aviat tot el contrari.

D'entrada conduir un trasto d'aquests és més semblant a un cotxe que a una moto, cosa extranya perque vas al descobert i portes casc, així que es feia difícil conduirlo bé.
El monitor ens va portar per uns camins super complicats, que al principi es feien un món, però que poc a poc vam començar a dominar.
En un moment donat ens va dir que canviessim el conductor i amb una mica de por vaig agafar el quad tot i dient que quan vingués una altre zona perillosa avisés que jo no volia conduir.

Va ser una molt bona experiència, que segurament no repetirè perque si fós per mi m'hagués quedat dalt de la muntanya plorant :)

Ho recomano a tots aquells que s'avorreixen en les excursions de quads, i volen experiències noves i perilloses.

Si ets d'aquests (com jo) que veu perills a tot arreu, potser millor fer un cistell amb menjar i anar a fer un picnic.

Els mercenaris

2010-12-10T10:12:00.004+01:00

Per fi, després d’una curta estada a les sales de cinema que no vaig poder aprofitar, he pogut veure els mercenaris.

Dirigida i protagonitzada per Sylvester Stallone, Estats Units ha creat en secret un equip amb el millor personal militar per eradicar corrupció i assassinats. Amb l’ajuda de Jason Statham (Transporter) , Jet Li (actor especialista en arts marcials), Terry Crews (actor i ex jugador de futbol americà) , Randy Couture(ex lluitador de lluita lliure greco-romana, segons la vikipedia, i actual lluitador d’arts marcials mixtes), i Mickey Rourke (actor i ex boxejador), l’equip haurà de fer front a un dictador sud-americà (David Zayas, Angel Batista de Dexter) que porta anys robant al poble i matant als rebels.

Contractats per la CIA (Bruce Willis), agraïda escena on també surt Arnold Schwarzenegger, Stallone accepta el repte d’anar a l’illa i matar al dictador.
Deixant de banda el botox i la cirurgia, recorda els dies on Rambo podia matar a tot un exèrcit mentre es feia un torniquet, on l’heroi era un superhome capaç de destruir una ciutat amb només una pistola, un cinema dels anys 80 que recordem amb bona memòria i amb un somriure a la cara, i que, encara ens agrada remirar de tant de tant.

Cert que no aporta res de nou, escenes d’acció que es precedeixen, testosterona a mil, i acudits col·locats en llocs estratègics, però ens distreu, ens porta als vells temps i davant de les bogeries , només queda somriure.

Recomanada a aquells que no podem oblidar els millors anys de Stallone o Schwarser i caiem en la temptació amb cada seqüela.
Es troba a faltar a Van Damme.

Multivers

Que se mueran los feos

2010-11-19T15:17:00.000+01:00

Comèdia que balla entre el riure i el drama, ens explica la història d'Eliseo (Javier Cámara), un home de 41 anys solter, lleig i coix que creu que la seva vida només pot anar a pitjor. No sap què éss l’amor i està fart de ser la riota del poble. Nati (Carmen Machi) també és lletja, ha passat per un càncer i s’ha separat, però, al contrari que Eliseo, creu que les coses bones de la seva vida encara no han arribat.
Quan Eliseo decideix deixar el poble i entrar al conservatori de la universitat, té lloc un fet que porta el protagonista a tornar a la seva granja i trobar-se amb Nati (que és l'exdona del seu germà).

Ella li ensenya una nova visió sobre la vida i la lletjor, i juntament amb històries paral·leles dels seus amics (Hugo Silva, Tristán Ulloa, Julián Lopez i Lluís Villanueva) aprèn que les coses poden canviar.

És la típica moral de "si no et veus lleig els altres tampoc no et veuran així".

Porto una bona estona pensant com comentar aquesta pel·lícula. A mi em va agradar molt, vaig riure força, em va distreure els 105 minuts, i potser l’únic que no em va agradar és que, com en qualsevol història d’amor, les coses no sempre van bé. Per altra banda entenc que la similitud dels gags amb els de les sèries Aída o 7 Vidas (ambdues del director d’aquesta història) fa que a moltes persones la pel·lícula els pugui semblar pesada, sobreactuada, previsible o poc original, així que si no pots suportar aquestes sèries potser no seria la pel·lícula adequada per llogar aquesta nit.

Javier Cámara apareix radiant a les escenes més tristes i Carmen Machi, potser molt encasellada en papers sempre molt similars, s’adapta molt bé al personatge (que torna a ser del mateix estil i, per tant, li surt brodat). Els papers dels amics són necessaris per tal que la trama segueixi el ritme humorístic, mostrant diversos tipus de relacions: el capellà, el xul·lo, el casat i el retardat (de fet, aquest no té cap relació, però dóna força joc). Això sí, les millors són les senyores de la carnisseria, que es passen el dia tafanejant , criticant i inventant-se allò que no saben.

Com a toc final, uns crèdits que, si us ha agradat la pel·lícula, us recomano que mireu sencers, perquè continuareu somrient.

Pattiypami

2010-11-12T10:19:00.001+01:00

Fa uns dies vaig posarme en contacte amb Pattiypami per demanarli uns preus i fer una comanda.

Tot ha anat molt bé, m'ha fet uns escalfadors a mida, i m'ha enviat (amb una molt bona presentació) tots els complements que li havia encarregat.

Us la recomano!
Els seus dissenys son molt curosos i particulars.

A més ara podeu participar en el sorteig que ha començat i que acaba el 10 de desembre.

Gracias Patricia.

Gaudi i Disney

2010-11-09T13:31:00.001+01:00

Dalí i Disney es van conèixer el 1937, quan Dalí era als EUA.

El 1942, quan Disney gravava Bambi i Dalí ja havia participat en la redacció d’un guió dels germans Marx (que mai no es va rodar), i algunes seqüències de Spellbound de l'Alfred Hitchcock, Walt va trobar en el surrealisme del seu amic la possibilitat de realitzar una animació amb moviments avantguardistes no utilitzats fins aleshores.

Així, el 1945 es posen a treballar amb la idea, creant primerament un curtmetratge, que més endavant serà l’únic que quedarà.
La narració parteix d’una cançó mexicana d’Armando Domínguez, i explica la historia d’amor d'una parella que aviat es transforma en siluetes estranyes que caminen entre objectes típicament dalinians.

Però semblava que el projecte no quallava, i desprès de gravar els primers 20 segons com a mostra de com seguir el projecte, i també per la crisi econòmica que la Segona Guerra Mundial implicava, el projecte es va deixar de banda i va quedar oblidat.

El 2003, Roy Disney (co-fundador de la Walt Disney Company) i el productor Baker Bloodworth decideixen continuar el projecte seguint amb els esbossos i les instruccions que deixa Dalí, i creen un curtmetratge de 7 minuts.

Des d’avui fins el 8 de maig de 2011 podem veure a la Sala dels Dibuixos del Museu Dalí de Figueres una mostra de la col·laboració entre els dos genis. A més, de manera permanent es podrà veure el curtmetratge, 15 dibuixos, 9 fotografies i algunes peces més del material recopilat durant els dos mesos en què Dalí va estar contractat per Disney.

Duma Key

2010-10-28T09:03:00.002+02:00

Fa temps que no comento cap llibre del Stephen i potser penseu que ja no tinc material per comentar, però el fet es que estic llegint Duma Key i m'està costant molt.
Tinc llibres més antics per comentar, que vaig llegir fa temps, però com estic encallada llegint aquest voldria acabar-lo abans de tornar-m’hi a posar.

El dia 3 d’Agost vaig quedar a Sitges amb un amic per fer una mariscada i em vaig endur el llibre per distreure’m al tren. Vaig llegir una estona i al arribar vaig anar a un bar a esperar i vaig seguir llegint. El cambrer es va acostar i em va dir: Que? Està interessant? I vaig respondre: Doncs la veritat es que de moment no gens, no m’està agradant i es molt anguniós.

Al final vaig tancar el llibre i vaig estar parlant amb el cambrer de com es prepara un bon gintònic. Després d’això vaig passejar el llibre per Andalusia sense obrir-ne ni una sola pàgina, i al tornar a la rutina vaig decidir tornar-ho a provar.

Ara estic arribant a la meitat, i el llibre s’ha tornat més interessant, però no enganxa gens. Pot tenir a veure en que aquest té un estil semblant a la Historia de Lisey, del qual no he passat mai de la pàgina 10, o potser es perquè la història no té lloc a Maine...

M’agradaria acabar-lo perquè en tinc 3 més esperant-me, però d’entrada ja us puc dir que la crítica d’aquest llibre no serà gaire bona, tot i que diuen que es una de les millors novel·les.

Multivers

2010-10-27T09:11:00.003+02:00

Fa unes setmanes es va obrir Multivers, el portal català sobre videojocs, còmics, literatura, cinema, televisió i tecnologia.
Ahir hi vaig començar a col·laborar, em podreu trobar sobretot al apartat de cinema i televisió.

Si tu també hi vols colaborar fest'en usuari i envians els teus posts.

Connecta't!

Buried (Enterrat)

2010-10-25T09:17:00.007+02:00

Quan arribes al cinema pensat en veure aquesta pel·lícula, penses en tot allò que has anat sentint.

Primer et ve al cap si realment aguantaràs 95 minuts mirant a un home dins d’una caixa.
Seguint amb aquest fil, penses en la gent que diuen que ha marxat als primers 5 minuts perquè estava molt atabalada.
Després comences a pensar si serà per tant.
I quan estàs assegut, després dels primers minuts interminables de crèdits, i comença la peli (tot negre durant uns 3 minutets més), comences a dir-te que com segueixi així reclamaràs els 7’50€ de la entrada.

El cert es que la pel·lícula no es per tant, en tots els sentits.

La claustrofòbia: Els canvis de llum dins del taüt i l’activitat frenètica del home dins d’ell la fan entretinguda. Es clar, que si et vas atabalar amb “Última llamada” (82 minuts en una cabina telefònica) potser millor que no la vagis a veure. Això es qüestió de gustos. Per a mi aquest tema està ben tractat per poder aguantar la durada de la cinta.

Com a totes les pelis on l’actor pot actuar de varies maneres, t’enfades si no fa el que tu faries, i es que: si entra una serp dins del taüt: que es més fàcil? matar-la amb una navalla o calar foc a tota la caixa amb tu a dins?

El mòbil dona molt joc, i en algunes ocasions fa riure: música d’espera per passar-lo amb l’FBI, contestadors “divertits”, trucades surrealistes… però allò de: enterrat amb un mòbil amb poca bateria, tampoc és cert, té tres ralles i al final de tot encara pot xerrar (i això que no para d’utilitza-lo).

El final: me’l esperava, però es cert que si acabés d’una altre manera no tindria sentit.

El més sorprenent: la trucada del cap de personal de l’empresa.

El que no em va agradar: en els moments que la pantalla es totalment negre desconnectes molt de la història.

Nota: 7

Reykjavik Rotterdam

2010-10-21T11:57:00.001+02:00

Mentre espero poder llogar alguna pel·lícula de les que vull veure (no espereu gran cosa: Iron Man 2, Prince of Persia i Que se mueran los feos) vaig agafant altres DVD del videoclub.

El cert es que es un videoclub estrany on si demanes recomanació segurament t’oferiran una peli argentina gravada amb tràveling, per això, després de haver-ho fet una vegada, ja no demano mai res.

I així va ser com mirant estanteries vaig acabar llogant Reikiavik Rotterdam, una peli que no sabia que existia però que no em va semblar tant malament al llegir el revers, i a més vaig veure que tenir el premi de l’Acadèmia de Cine de Islàndia al millor director, guió, música, muntatge i so.

Crec que no es una pel·lícula que recomanaria a ningú, simplement la vaig veure i m’agradaria explicar-la per si algú se sent atret.

A Kristopher (o potser Cristopher o Kristofer, o fins i tot ho he llegit amb accent: Kristópher), treballador d’un vaixell de carga, el van fer fora de la feina per traficar amb alcohol (a Islàndia es molt car i el portaven d’Holanda). La seva vida personal i econòmica no passa per un bon moment així que un amic decideix deixar-li diners perquè pugui fer l’últim treball, anar a Holanda i portar Vodka.

I així es com l’embarquen al seu últim lloc de treball i marxen cap a Rotterdam.

Creient que no hi haurà cap problema ell segueix el seu pla, mentre, el seu “amic”, apart de intentar robar-li a la dona, el denuncia a la policia.

El final:un gir inesperat de trucs que posen a cadascú al seu lloc.

El que més m’agrada: Pintant el nou pis amb el llenç del quadre de Pollock de catifa per no tacar el terra.

El que menys: que el germà de la dona la lii.

Nota: 6

Els contes de Mate

2010-10-20T11:38:00.000+02:00

Seguint amb l'estela de Cars, a partir del 24 de Novembre, podrem comprar un nou DVD/BR amb les històries de Mate (aquell trasto vell insoportable amb veu de tonto que es fa amic del McQueen).

Son 9 curts anomentats:
Súper Mate,
Mate al rescate,
Monster Truck Mate,
Mate en la Luna,
Objeto Mateador no identificado,
El Mate-dor (aquest té tela),
Detective Mate,
Heavy Mate i
Tokyo Mate.

The Road

2010-10-18T10:35:00.011+02:00

Aquest cap de setmana vaig llogar The Road.
D'entrada no em feia especial il·lusió perquè pensava que seria un altre Soy Leyenda i que no m'aportaria res, però no n'hi havia cap altre de les que volia veure.

Així que la meva última opció es va transformar en la única.Ràpidament vaig notar la diferencia: em recordava més als últims 5 minuts de La Niebla , que a qualsevol pel·lícula de la fi del món.

Fa anys va haver un cataclisme, sense gaires més explicacions. El món es desmunta poc a poc, ja no queda vegetació ni animals, i les coses van a pitjor.

La dona del Viggo Mortensen decideix suïcidar-se i el deixa sol amb el seu fill, al que haurà de cuidar i ensenyar què fer si un dia ell no hi és.

Durant el llarg camí al sud (on segurament farà més calor), es creuaran amb alguns humans, la majoria bandes que davant la desesperació de no quedar menjar comencen a caçar persones.

Una pel·lícula lenta però molt tensa, on no estàs tranquil en cap moment, i, realment, no saps de què ha servit tot plegat.

El més anguniós: Quan obren la trampa que hi ha sota la taula de la cuina d'una casa, QUINS NERVIS!

El més agradable: Quan troben refugi, pero tota l'estona penses que passara alguna cosa dolenta.

No quadra: Quan li roben al home negre. Cert que ell els ha robat primer, però sap com greu, no t'ho esperes d'ells.

Adaptació de la novel·la The Road, escrita per Cormac McCarthy i guanyadora del premi Pulitzer 2007, del James Tait Black Memorial Prize 2006 i finalista del National Book Critics Circle Award 2006.

L'escriptor també es el creador de No es país para viejos (pel·lícula que no em va agradar gens) i la trilogia La Frontera.

Nota: 6

Me llamo Earl

2010-10-15T09:31:00.005+02:00

"Me llamo Earl" es una sèrie estranya.
No m'agrada ni em desagrada, no veuria tots els capítols , però si en vec un m'agrada.
Es curiós.

Per aquells que no l'haig vist, ara es pot veure al Neox a partir de les 7h, es una comèdia que, per resumir-ho d'alguna manera, tracta d'un delinqüent que després de ser atropellat decideix canviar la seva vida i ajudar a la gent. Per començar fa una llista amb tots els errors que ha comés i durant unes temporades es dedica a solucionar-los.

Per aquells que si que els hi agradi, a partir del 6 d'Octubre podeu aconseguir la caixa amb totes les temporades en DVD pel mòdic preu de 89.95€.

El Internado

2010-10-14T13:40:00.007+02:00

Ahir es va acabar "El Internado".

Després de set temporades torturant als personatges, inventant misteris, trucs, i gent malvada (d'aquesta n'hi havia molta) ahir van fer el final.

Però primer anem enredera.
Tot comença quan la Paula i el Marcos arriben al Internat perquè han matat als seus pares.
A partir d'aquí, independentment d'històries paral•leles i descobriments aïllats, tot es centra en investigar perquè els han enviat allà.
I com a desenllaç d'aquesta investigació apareixen els passadissos, la mare segrestada i al final: resulta que la Paula es un clon de la filla d'un nazi (el seu avi) que han implantat a la seva mare (filla del nazi sense saber-ho).
I a partir d'aquí, una malaltia que serveix per amenaçar a molta gent perquè faci el que OTTOX vol, i una nena que té la cura de la malaltia a les venes.

La sèrie no estava malament, tot i que era molt lenta i era difícil que ens mostressin bons secrets.
Enganxava, sempre que no et cansessis d'esperar que passés alguna cosa, o veiessis alguna pista del perquè de tot plegat.
I, molestava una mica que cada cop que creies que sabies alguna cosa, resultava que hi havia un altre dolent i tot era mentida.
Però tenia bons punts que et mantenien alerta tot el capítol, i molts bons actors (com l’Héctor, la Jacinta o el Fermin).

Dels actors, he de destacar que tot i que al principi eren poc creïbles: els nens actuaven fatal i els adults eren famosos per altres papers, han fet una bona evolució.
Els nens, a base d'actuar han millorat molt, i els adults, com a bons professionals han fet creïbles els seus papers.
No podia imaginar a la Amparo Bar ó sense donar bufetades com a 7 vidas, o a Luís Merlo no sent gay com a Aquí no hay quien viva.
Natalia Millán sense les classes de dansa clàssica de UPA o el personatge que més m'ha costat ubicar: La Marta Torner (que sinó m'equivoco no havia actuat mai)

Al fi, quan ahir a les 10'37 es van dignar a començar l'episodi no sabia encara si decidir-me per la opció de final feliç o per la opció de tothom mort.
De fet, veia més creïble i sostenible que es morís tothom (menys la Paula), però clar.. es una sèrie juvenil, potser no era l'ideal matar a tots els ídols de les adolescents espanyoles.
Hi havia algunes preguntes clau: La màquina funcionarà? Els mataran si funciona? Que faran el Samuel i la Irene Espí? Que faran els de dins del internat?

La qüestió es que sense desvelar gaire cosa, tot el que semblava que anava malament donava un tomb per convertir-se en una cosa bona que els hi facilitava l'escapada.
Si, la màquina funciona i un cop estan tots curats s'han d'escapar.
Però el que havia de ser la seva perdició (perquè tenen un infiltrat) resulta ser la seva salvació.[aquesta part està bastant bé perquè no te l'esperes]
A la balla, quatre militars ploramiques que al veure tants nens no volen disparar, i l'aparició estel•lar del Samuel "escopeta en mano".

Un final massa feliç on l'internat es crema i hem perdut al millor de tots: al Fermín.

Nota: 8

Toy Story 3 Blu Ray

2010-10-07T09:18:00.007+02:00

El diseny de la caixa de Toy Story 3 en BR no té res a veure amb les que van treure fa uns mesos amb TS 1 i 2.
Potser per aixó sento a parlar de la trilogia Toy Story 3. Les tres pel·lícules en un mateix pack BluRay. Sembla que també el publicará el 24 de Novembre, pero a Amazon ja es pot reservar.

Us deixo aquí el llistat dels continguts extra:
Corto de cine: Día y Noche.
Cómo se hizo Día y Noche.
Trivial de Toy Story
Buzz Lightyear, diario de una misión:
Los principios: dando vida a la historia
Creadores de juguetes
A vista de juguete: creando un nuevo mundo
Cine Explore
Más allá de la caja de juguetes
Historias del estudio Pixar
Toda la tropa está aquí
Adiós Andy
¡Juguetes!
Vídeo musical

**Actualització 27 Octubre**

A Espanya sembla que el que comercialitzarà serà la versió de caixa de cartró amb les 3 pel·lícules i els extres dins, pero sense el bagul.
El que encara no he adivinat es quina diferencia hi ha en contingut, perque aquesta edició té 8 discos i l'altre 10.

Seguire actualitzant..