L'Anna m'ha pasat aquest link, que ho ha vist al twitter d'en nightwing.
Es un exemple de fins on arriba el món Disney, com l'home tatuaporcs (wimdelvoye) que a un d'ells hi ha dibuixat les princess.
viernes, 22 de agosto de 2008
martes, 19 de agosto de 2008
CELL
Escrit al 2006, primera edició deBolsillo de 2008.Clay es un il·lustrador que ha viatjat a Boston per poder firmar un contracte per dibuixar un còmic. Quan ja ha firmat i ha comprat un regal per la seva (ex)dona i el seu fill i pensa que tot tornarà a rodar a la seva vida, el món dona un gir, on tothom que té telèfon mòbil es transforma, el Pulso ha començat. Els pocs supervivents, els que no tenen telèfon, viuen en un món fosc i sense gaires possibilitats, però Clay no vol perdre la oportunitat de trobar al seu fill que espera que no hagi sigut "contaminat".
Una novel·la molt interessant i inquietant, que enganxa, però amb un final (al meu parer) molt fluix. Després de tot el que descobreixes i tot el que vius amb els personatges, es fa massa senzill, o potser es que es massa obert.
Una novel·la molt interessant i inquietant, que enganxa, però amb un final (al meu parer) molt fluix. Després de tot el que descobreixes i tot el que vius amb els personatges, es fa massa senzill, o potser es que es massa obert.
DVD Disney

Doncs l'altre hobby que tinc es el de col·leccionar ( i veure mil vegades) les películes de Disney d'Edició Especial i ara també Pixar, es clar. Tot i així hi ha alguns altres DVD (suposo que aviat Blue-Ray) com els de dibuixos de Tim Burton o alguna pel·lícula molt especial de Dreamworks.
Haig de dir que soc una mica selectiva, i tampoc compro pelis 2, es a dir Aladdin 2, Sirenita 2, ... i que, com tampoc sóc nerviosa, espero pacientment que les pel·lícules descatalogades tornin a sortir, en DVD o Blue-Ray, tot arribarà, i no les compro per 80 euros al noi del Mercat de Sant Antoni (que té bastant de morro).
Com a manies dir que em nego a edicions com la de La Bella i la Bèstia on canta la Gisela de OT i tè escenes inèdites com el Rey León i que a més no adjunten la edició tradicional.
Haig de dir que soc una mica selectiva, i tampoc compro pelis 2, es a dir Aladdin 2, Sirenita 2, ... i que, com tampoc sóc nerviosa, espero pacientment que les pel·lícules descatalogades tornin a sortir, en DVD o Blue-Ray, tot arribarà, i no les compro per 80 euros al noi del Mercat de Sant Antoni (que té bastant de morro).
Com a manies dir que em nego a edicions com la de La Bella i la Bèstia on canta la Gisela de OT i tè escenes inèdites com el Rey León i que a més no adjunten la edició tradicional.
Tema:
Disney
sábado, 16 de agosto de 2008
WALL-E (segona part)
Doncs com ja he tingut vacances ja la he vist. Conclusió? Que hi ha pelis millors de Pixar, quines? ja ho tractaré en un altre post.
Haig d'avisar, una cosa que em va tenir en vela tots els dies que vaig tardar en veure la película i es: els robots parlen o només fan pi-pi-pi. Doncs perquè ho sapigueu, els robots només diuen pi-pi-pi, Wall-e, Eeeeeeva i poca cosa més.
No es fa llarga i es que tota l'estona van passant cosetes. Es una peli per veure al cine, com totes les de Pixar, per poder gaudir de la realització, però com ja he dit, no espereu un Toy Story o un Monstruos S.A.
Haig d'avisar, una cosa que em va tenir en vela tots els dies que vaig tardar en veure la película i es: els robots parlen o només fan pi-pi-pi. Doncs perquè ho sapigueu, els robots només diuen pi-pi-pi, Wall-e, Eeeeeeva i poca cosa més.
No es fa llarga i es que tota l'estona van passant cosetes. Es una peli per veure al cine, com totes les de Pixar, per poder gaudir de la realització, però com ja he dit, no espereu un Toy Story o un Monstruos S.A.
Tema:
Pixar
Maleficio

També escrit sota el pseudònim de Richard Bachman l'any 1984. Edició de la editorial DeBolsillo de 2007.
Al comprar i començar a llegir el llibre pensava que seria tant senzill com que un home es creua amb un gitano i aquest li fa un malefici perquè cada cop sigui més prim. I així sembla al principi, cada pàgina que passes William Halleck es cada vegada més prim, i es que arriba a baixar de 113 a 62Kg abans de començar a fer alguna cosa.
Al ser un llibre bastant prim, l'interès fa que pensis que el podràs acabar ràpidament així que es difícil de deixar. Sobre el final? Realment em va sorprendre i es que, les voltes que acaba donant la vida.
Es un d'aquests que quan tanques el llibre penses: Ostres, quina pu**da, pobre home.
Al ser un llibre bastant prim, l'interès fa que pensis que el podràs acabar ràpidament així que es difícil de deixar. Sobre el final? Realment em va sorprendre i es que, les voltes que acaba donant la vida.
Es un d'aquests que quan tanques el llibre penses: Ostres, quina pu**da, pobre home.
lunes, 11 de agosto de 2008
IT
Un llibre terriblement fantàstic. Podria dir que el tercer llibre que em vaig llegir, si no m'equivoco.
Des de que el vaig agafar no vaig poder deixar de llegir aquestes 1502 pàgines.
Ens explica la història de un grup de nens que viuen avorrits a Maine (sempre Maine), fins que apareix una terrible amenaça que actua cíclicament, cada 28 anys aprofitant-se d'ells.
Tot comença amb George, germà de Bill, un nen tartamut, que marxa al carrer un dia de pluja a jugar amb un vaixell de paper. Quan aquest cau per la claveguera apareix un pallasso que ofereix a George que baixi amb ell i l'agafi, quan el convenç George desapareix.
Des de que el vaig agafar no vaig poder deixar de llegir aquestes 1502 pàgines.
Ens explica la història de un grup de nens que viuen avorrits a Maine (sempre Maine), fins que apareix una terrible amenaça que actua cíclicament, cada 28 anys aprofitant-se d'ells.
Tot comença amb George, germà de Bill, un nen tartamut, que marxa al carrer un dia de pluja a jugar amb un vaixell de paper. Quan aquest cau per la claveguera apareix un pallasso que ofereix a George que baixi amb ell i l'agafi, quan el convenç George desapareix.
"George estiró la mano. El payaso le sujetó el brazo. y entonces George vio cómo la cara del payaso se convertía en algo tan horripilante que lo peor que había imaginado sobre la cosa del sótano parecía un dulce sueño." .- Fragment del llibre
A partir d'aquí ens comença a explicar la horrible història de Bill i els seus companys. Com aconsegueixen sortir s'en i com al cap dels anys tenen que tornar a viure aquells anys.
sábado, 9 de agosto de 2008
La larga marcha
Llibre escrit sota el seudònim de Richard Backman (juntament amb 4 més, escrites totes del 1977 al 1984) a l'any 1979.Fotografia de la edició que jo tinc, editorial Martínez Roca publicat al 1986.
El primer llibre d' Stephen King que vaig llegir. Un estiu (devia tenir 12 anys) remenant per la casa vaig trobar-l'ho en una estanteria del pis de dalt. Tenia pinta de ser molt vell i de no ser el típic llibre de Asimov o d'altres que el meu pare sol llegir. El vaig agafar i vaig mirar el revers. Em va agradar i vaig començar a llegir. No vaig poder parar fins que vaig acabar i vaig pensar: A mi això no m'havia passat mai llegint un llibre, i vaig descobrir el que es creava dins meu quan llegia un llibre d' Stephen King.
El llibre ens explica com 100 joves participen en una cursa on el guanyador tindrà fama, diners, i tot el que vulgui, però... els demés no arribaran mai a la meta.
S'ha de dir que tot i que el llibre em va impressionar i em va enganxar d'una manera escandalosa, semblaba fácil saber, desde un principi qui seria el guanyador.
Ens parla presentant-nos a un dels participants Garraty, després ens presenta a McVries, que serà un dels seus millors competidors i amics. Després tots els demés 98 participants ens els descobreix per explicar-nos la seva mort o com durant una estona corren al costat dels dos protagonistes.
El llibre ens explica com 100 joves participen en una cursa on el guanyador tindrà fama, diners, i tot el que vulgui, però... els demés no arribaran mai a la meta.
S'ha de dir que tot i que el llibre em va impressionar i em va enganxar d'una manera escandalosa, semblaba fácil saber, desde un principi qui seria el guanyador.
Ens parla presentant-nos a un dels participants Garraty, després ens presenta a McVries, que serà un dels seus millors competidors i amics. Després tots els demés 98 participants ens els descobreix per explicar-nos la seva mort o com durant una estona corren al costat dels dos protagonistes.
jueves, 7 de agosto de 2008
WALL-E
Què pasaria si la humanitat estigués obligada a abandonar la Terra i algú oblidés apagar l'últim robot?
La nova película de Pixar que es va estrenar ahir (pero com encara no tinc vacances no he pogut anar a veure) ens explica la historia de un robot (haig de dir que no sóc gaire partidaria de les histories de robots, em recorden a Cortocircuito) que ha sigut construit per netejar el món. Després de molts anys fent aquesta feina, que el torna cada vegada més curiós, arriba a la Terra Eva, un robot d'últim disseny, que cuan descobreixi que Wall-e té la clau pel futur del planeta, marxarà corrents a explicar'ho als humans (que a tot aixó estan esperant per poder tornar a la terra). Wall-E perseguira a Eva per tota la galaxia i ....
La nova película de Pixar que es va estrenar ahir (pero com encara no tinc vacances no he pogut anar a veure) ens explica la historia de un robot (haig de dir que no sóc gaire partidaria de les histories de robots, em recorden a Cortocircuito) que ha sigut construit per netejar el món. Després de molts anys fent aquesta feina, que el torna cada vegada més curiós, arriba a la Terra Eva, un robot d'últim disseny, que cuan descobreixi que Wall-e té la clau pel futur del planeta, marxarà corrents a explicar'ho als humans (que a tot aixó estan esperant per poder tornar a la terra). Wall-E perseguira a Eva per tota la galaxia i ....
Tema:
Pixar
martes, 5 de agosto de 2008
Inaguració
La paraula mandarina pels palillos es kuàizi o kuài'er, que vol dir «els objectes de bambú per menjar rapidament»(frase que m'ha fet força gracia).
Tot i així, originariament amb xinés clàssic i en alguns altres dialèctes com el Minnan, s'utilitza la paraula Pinyin zhù.
Hi ha varios tipos de palillos, els xinos: llargs de fusta que es fan estrets amb la punta rodona, els japonesos, que es fan estrets amb la punta punxaguda, els coreans, que son curts i de metall, i els vietnamites, mitjans de fusta normalment plans.
Pero jo no sóc d'aquesta clase, jo simplement sóc un esser humà prim.
Després de colaborar en dos blogs, un personal amb la meva germana i la meva tieta d'Holanda, i un de ciéncia on, quan tenim temps, fem petites animacions flash explicant coses com la clonació humana o malalties extranyes per intentar apropar aquestes a la gent de peu, he decidit obrir el meu propi blog per deixar constáncia de les meves addiccions i hobbis que ara detallaré.
Primerament sóc una superfanática de llegir llibres d'Stephen King, tot i que la meva colecció encara no es acabada, (són més de 50 llibres + els que ha d'escriure) puc dir amb un somriure que ja en tinc més de la meitat.
El meu altre hobby son les pelis de dibuixos, estrictament Disney i Pixar. Tot i que en miro d'altres mai he conseguit trobar aquesta goteta de mágia que fa aquestes tant especials.
Juntament amb aquesta afició, puc dir que m'encanta recordar els llibres de quan era petita, i recordar el Babar, el Miffy o el Pandi, dels que segurament algún dia en parlaré.
Crec que també ho he d'englobar en aquest pack, cómics, pelicules o algúna figureta especial (com la meva super novia cadaver que els amics em van regalar per l'aniversari) també tindrán un lloc.
I per acabar el hobby que em fa guanyarme la vida, maquetadora/animadora/programadora (aixó últim ho intento) de Flash, del que sobint parlaré, per explicar als més principiants com funciona o algún truc/tutorial. Juntament amb aixó si algún dia descobreixo alguna cosa impactant que mereixi la pena colocar i que es basi en la informática, la maquetació, el dibuix..., també ho faré.
Tot i així, originariament amb xinés clàssic i en alguns altres dialèctes com el Minnan, s'utilitza la paraula Pinyin zhù.
Hi ha varios tipos de palillos, els xinos: llargs de fusta que es fan estrets amb la punta rodona, els japonesos, que es fan estrets amb la punta punxaguda, els coreans, que son curts i de metall, i els vietnamites, mitjans de fusta normalment plans.
Pero jo no sóc d'aquesta clase, jo simplement sóc un esser humà prim.
Després de colaborar en dos blogs, un personal amb la meva germana i la meva tieta d'Holanda, i un de ciéncia on, quan tenim temps, fem petites animacions flash explicant coses com la clonació humana o malalties extranyes per intentar apropar aquestes a la gent de peu, he decidit obrir el meu propi blog per deixar constáncia de les meves addiccions i hobbis que ara detallaré.
Primerament sóc una superfanática de llegir llibres d'Stephen King, tot i que la meva colecció encara no es acabada, (són més de 50 llibres + els que ha d'escriure) puc dir amb un somriure que ja en tinc més de la meitat.
El meu altre hobby son les pelis de dibuixos, estrictament Disney i Pixar. Tot i que en miro d'altres mai he conseguit trobar aquesta goteta de mágia que fa aquestes tant especials.
Juntament amb aquesta afició, puc dir que m'encanta recordar els llibres de quan era petita, i recordar el Babar, el Miffy o el Pandi, dels que segurament algún dia en parlaré.
Crec que també ho he d'englobar en aquest pack, cómics, pelicules o algúna figureta especial (com la meva super novia cadaver que els amics em van regalar per l'aniversari) també tindrán un lloc.
I per acabar el hobby que em fa guanyarme la vida, maquetadora/animadora/programadora (aixó últim ho intento) de Flash, del que sobint parlaré, per explicar als més principiants com funciona o algún truc/tutorial. Juntament amb aixó si algún dia descobreixo alguna cosa impactant que mereixi la pena colocar i que es basi en la informática, la maquetació, el dibuix..., també ho faré.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)

